Entrades
Temps enrera vaig escriure sobre un blog dedicat integrament a les oueres. Doncs bé, n'hi ha un altre (en anglès i hebreu) centrat exclusivament en el hummus, o humous, o humus, que no ho sé mai. Suposo que cada un té les seves obsessions, però no sé si jo seria capaç d'escriure cada dia de la vida sobre aquesta deliciosa crema de cigrons. De menjar-ne, possiblement sí. Si em voleu veure cridar de frustració, mireu-me preparar hummus i deixar el pot o les fulles del minipímer sense escurar del tot. Un dia em tallaré el dit...
No sé si hauria d'oferir una recepta per aquest plat, perquè és senzillissim, es presta com pocs a preparar-lo a ull i gairebé em sembla insultant per als possibles lectors d'aquest blog. Però com imagino que sempre hi haurà algun tossut que no es vol convertir al culte del hummus o algun despistat que encara no en conegui les bondats, jo la poso per si de cas (ahhh, ja queda menys per poder-la tornar a prendre...). No és la més autèntica del món però a) és la meva preferida i b) tampoc és una versió molt bastarditzada de la real, només porta una mica més d'herbes.
Hummus
1 llauna gran de cigrons cuits o 400 gr. de cigrons cuits comprats a la bacallaneria
1 i 1/2 cullerada de Tahina (pasta de sèsam que podeu comprar a les botiguetes orientals de barri)
El suc d'una llimona
Sal gruixuda
1 rajolí d'oli
1 dent d'all, neta
1 polsim de no res de pebre picant
1 polsim de no res de comí
1 polsim de no res de "hierbabuena" (demano ajut!!!!! En català és "marialluïsa" o "menta"?)
Oli i pebre vermell dolç o julivert o cilantre per decorar i pites calentones per sucar.
1.- Si els cigrons són de pot, renteu-los vàries vegades per treure'n el líquid de conservació, que es bastant fastigoset.
2- Aboqueu els ingredients a un recipient de trituradora, excepte els de l'última línea.
3- Tritureu, és clar.
4- Si la cosa queda una mica massa espessa, aboqueu-hi un rajolí d'aigua. De tota manera, més val que quedi un pèl espesset.
5- Decoreu amb rajolins d'oli i el pebre vermell o el julivert o el cilantre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hola Mar,
la "hierbabuena" és la menta.
Per cert té molt bona pinta aquesta recepta d'humus. A veure si la tasto.
:)
A nosaltres ens encanta!! No fa gaire que la vam tastar i ens hem aficionat, ara estem provant a fer el pa.
Salutacions
en català, la "hierbabuenaW no és la menta, sinó la Herba de santa maria, almenys per la Catalunya del Sud.
Doncs potser a la Catalunya sud en dieu d'una altre manera, però en un diccionari castellà - català la traducció que hi veuras serà menta.
La herba de Santa Maria, si es que parlem de la mateixa, en castellà es diu "dedalera" i no té res a veure en aspecte i olor a la menta.
Publica un comentari a l'entrada