Una quiche per a la Jeru

Sempre m'ha agradat el refrany que diu que "a les penes gots de vi". I a manca de vi, un tall de quiche pot fer el fet perfectament. Avui era el penúltim dia de feina de la meva companya Jeru amb nosaltres, que se'n va a pastures més verdes i a qui trobarem força a faltar (tot i que encara ens queda la segona part del comiat, una sessió d'antikaraoke a la que espero que ella canti o si no em presentaré a la seva nova feina vestida de Suprema de Móstoles fent-me passar per la seva mare). Com que avui tocava el pica-pica, jo hi he aportat el meu modest grà de sorra amb una quiche.
Les quiche - o cal dir "quix"?- són d'aquells menjars que sempre surten prou bé i et sol·lucionen aquells àpats on s'ha de portar alguna cosa (i on per la indefectible llei de Calpena, de la que ja us vaig parlar, algú ja s'ha ofert a portar truita de patata abans que tú). A mi m'agrada molt una de surimi, però sé que en general el públic les prefereix més tradicionals, estil Lorraine, amb bacon i verduretes. Així que fent servir de base una recepta de la meva germana, aquesta és la recepta que vaig cuinar ahir:

Quiche de porros, tomàquet i bacon


INGREDIENTS:

1 full de pasta de full, quebrada (del tipus que no puja quan el cous... Mercadona en té)

1 porro (dels de menjar)

1 paquet de tomàquets xerri

1 paquet i mig (o una mica menys) de formatge estil Filadèlfia

1 paquet de formatge ratllat estil Gruyere

3 ous

1 cullerada de farina

1 cullerada de llevat

1 got, no plé fins dalt, de llet

1 paquet de retalls de bacon

Sal, pebre, sucre i oli.

INSTRUCCIONS

1- Folreu un motllo amb paper d'estraça o de forn, i després amb la pasta. Aparteu-ho.

2- Preescalfeu el forn a uns 180º

3- Fregiu el bacon, aparteu-lo, i tapeu-lo amb paper de cuina. Amb el greix sobrant (afegint-hi una mica d'oli, si cal), daureu el porro ben trinxadet amb una cullerada de sucre per a que es caramelitzi.

4- Talleu els tomàquets a meitats i reserveu-los.

5- Fiqueu en un pot gros la resta d'ingredients i passeu-los pel minipímer fins que quedin homogenis.

6- Poseu la cansalada i el porro barrejat sobre la base de pasta i aboqueu-hi la barreja de formatges, ou i llet.

7- Decoreu-ho amb els tomàquets mirant cap a munt.

8- Enforneu-ho durant uns 40 minuts. Recomano anar-ho vigilant a partir del minut 30, perquè cada forn és un món i la cosa pot trigar més... o menys!

9- Deixeu-ho refredar 10 minuts, desenmotlleu-ho i feu-ne una foto bastant millor que la meva (aquesta és la part més fàcil).

I ja està. No ha quedat malament, però suposo que no ha servit per convèncer a la Jeru que es quedés amb nosaltres... ¡Si lees esto, Jeru, llámanos prontito!