Dos experiments

Quan arriba el cap de setmana m'agafa la vena d'intentar coses noves a la cuina.

El meu primer experiment té a veure amb el tema del que parlava ahir, de no tirar el menjar. La nit passada vaig obrir un cartró de crema de carabassa (sí, la que s'anuncia amb allò de "sopem fora?"). No estava mal, però un cop més se'm presentava la qüestió de com donar-li un altre aire. I m'he dit, i si en lloc d'una crema la reconvertissis en una salsa? I tal dit, tal fet.
He bullit mig paquet de tortellini d'espinac i ricotta, i mentre es feia he picat unes nous (per allò que diuen tots els cuiners famosos que els plats han de tenir textures diferents), he ratllat una mica de parmesà. He escalfat la crema que em quedava al microones i ho ajuntat tot. El resultat final ha estat bó, però em demanava que li tirés una mica de pebre o un altre picant i realment s'ha notat la diferència quan ho he fet. És un plat únic ben nutritiu, no gens complicat, i dels que ajuden a netejar la nevera... No n'he fet fotos, eren les quatre de la tarda i servidora es moria de gana.

Del que sí n'he fet és d'un pà que he preparat aquesta tarda. Es tracta d'una especialitat del sud d'Estats Units, que es fa amb farina de blat de moro i es cou a una paella dins del forn. La meva recepta no és la canònica (de la que en podeu trobar un exemple aquí), sino una que he tret d'un dels meus llibres de cuina preferits, "Healthy cooking for two (or just you)", de Frances Price. Ignoreu-ne l'horrible portada que es veu a Amazon. Ja en parlaré més d'aquest llibre, però val molt la pena, perquè totes les receptes són per 1 o 2 (o 2 o 4, en algun cas) i solen sortir bé, que és més del que podria dir d'alguns llibres escrits per cuiners de casa nostra. A més, l'autora és dietista i xef, una combinació molt afortunada, no?

El principi bàsic d'aquests pans és escalfar greix en una paella que pugui anar al forn. Paralelament es prepara una massa amb farina de blat de moro, iogurt o llet agra i un ou. A mi se me'n ha anat una mica l'olla i li he tirat poc més la meitat de farina de la que tocava (coses que passen quan sona el mòbil i ets a la cuina), però crec que ha estat positiu perquè ha quedat ben lleuger i gustós.

S'ha de coure uns 20 o 25 minuts, i girar-ho sobre un plat. Cal menjar-lo molt calent. Pel que sé, és el típic plat que es fa servir pels esmorzars de forquilla, i naturalment, també recorda les arepes i els tamales de Centre i Sudamèrica. I em sembla una gran solució per tenir pà a casa en cas de necessitat.