Molt fàcil. Seguiu els consells de la gurú de l'autojuda Mme. Calpena (pronunciat a la francesa, amb accent a la darrera "a") i prepareu la recepta que us proposo avui.
Per coses de la vida he volgut agraïr-li a unes quantes persones que hagin tingut atencions diverses amb mi, però em semblava lleig i impersonal comprar-los qualsevol rampoina. Així que vaig estar buscant més regals comestibles i em sembla que he topat amb el definitiu. Es tracta de fruita seca garrapinyada i queda... bé, per a que us imagineu com queda, certa persona de la que parlo tot sovint en aquest blog les va tastar i va dir que nyam, posats a agraïr, nyam, nyam, ella m'havia portat al món, nyam, nyam, nyam, m'havia criat, vestit, i alimentat, renyam, i mare no n'hi ha més que una, i oi que no es notava si se'n menjava unes quantes més, nyam, nyam? I amb les nous que vaig dur a la feina, més o menys la mateixa història. Em sortien els amics de sota les pedres.
Total, que les he hagut de repetir (queda lleig regalar un pot amb dues nous i quatre grans de sucre contats), i ha arribat el moment de compartir amb vosaltres la fòrmula màgica de la felicitat. És a dir, de la felicitat del cardiòleg i del dentista: amb aquesta recepta els garantireu una jubilació sense problemes econòmics.
Garrapinyades
Ingredients
450 grams de fruita seca pelada (particularment, a mi m'agrada com queden les nous, i les avellanes tenen la seva gràcia. Les ametlles també queden bé, però sorprenen menys)
75 grams de sucre moreno
135 grams de sucre normal
1 i 1/2 cullerades de cafè de sal gruixuda
1 cullerada de cafè de canyella
1 polsim generòs de pebre de caiena
1 clara d'ou, a temperatura ambient
1 cullerada sopera d'aigua
Equipament
Dos bols, un de mida esmorzar i un de gran
Una safata i paper de forn
Preescalfeu el forn a 150 graus. En el bol d'esmorzar, barregeu la sal, els sucres, la caiena i la canyella, prenent cura que no quedin grumolls i la barreja quedi ben homogènea. Al bol gran, bateu la clara d'ou amb l'aigua fins que quedi escumosa, però no a punt de neu. Tireu la fruita seca al bol gran i remeneu-la per a que quedi ben coberta. Tireu per sobre la barreja de sucre i removeu-ho tot fins que les nous (o el que sigui) quedin ben cobertes. Folreu la safata de forn amb paper i repartiu-hi les nous per sobre de manera que quedi en una sola capa. Enforneu-ho trenta minuts, remenant-ho de tant en tant (posem que tres o quatre cops). Treieu-ho del forn i mentre les garrapinyades es refreden, separeu-les -procurant no cremar-vos, que el sucre és molt punyetero- per a que no quedin enganxades. Quan siguin fredes del tot, poseu-les una a una, per a que acabin de desprendre's del sucre sobrer, en un pot de vidre ben tancat, la posessió del qual us conferirà un carisma i una simpatia desbordants.