It's a brownie world

Aquesta de la foto és la meva companya de feina Ariadna. L'altre dia va fer 29 tacos i malgrat aquesta odiosa dada, em va venir de gust portar-li un brownie. Perquè francament, la tia és tot un fitxtatge: supermaja, superllesta i supertalentosa, i estic encantada que m'hagi tocat com a companya de fatigues. Així que ni curta ni peretzosa li vaig fer aquest pastís tan típic de les pelis ianquis. Que no era el primer que preparat fet aquests dies, però sí el primer que completava.

Per explicar-ho rebobinem fins al Sopem en Bloc. En un arranc d'"organitzadorisme-de-festes-plasta" se'm va acudir la idea de proposar un amic invisible, i he de dir en descàrrec dels meus companys de sopar que enlloc de lapidar-me a l'afganesa, van reaccionar fins i tot amb entusiasme davant la pocasoltada i van portar uns regalets maquíssims. La meva contribució va ser quelcom que em picava la curiositat feia temps, i és un cosa que es veu que fan molt els americans, que consisteix a preparar un pastís dins d'un pot, a la manera d'aquells paisatges de sorra que es venien com a souvenir als llocs de costa en els anys vuitanta. I vaig triar també un brownie, que és el que podeu veure en aquesta foto que li va fer el Tiriti (a mi, amb les presses, se'm va passar). Per cert, que el pot li va tocar a la Maragda, de la Quinta de Lucul·lus, qui li ha dedicat també un post.

Així doncs, dotada amb l'experiència de dos brownies en quinze dies, us poso la recepta refinitiva (que està basada en aquesta, amb alguna modificació), amb les indicacions pertinents per a fer-la en versió pot. 

Brownie 

Ingredients (la recepta està doblada en la foto superior)

115 grams de mantega

170 grams de sucre

2 ous

1 cullerada de cafè d'extracte de vainilla

1 cullerada de cafè de... cafè (instantani)

60 grams de farina

30 grams de cacau en pols

Un polsim de sal

Un polsim de llevat

Opcionalment, nous o perles de xocolata. O tot plegat, si no penseu trepitjar una platja en els propers deu anys.

Versió safata:

Preescalfeu el forn a 175 graus. Greixeu i enfarineu un motlle quadrat. Foneu la mantega a foc suau en una cassola, retireu-la del foc, i afegiu-hi el sucre i la vainilla. Incorporeu-hi la resta d'ingredients. Enforneu-ho uns 20-25 minuts (fins que tot just la part superior sembli quallada... no us passeu o resultarà en una cosa seca i inmenjable).

Versió pot: 

Necessitareu un pot de vidre d'un litre de capacitat, com els que es fan servir per les melmelades. Poseu els ingredients en aquest ordre: farina (barrejada amb la sal i el llevat), cacau (barrejat amb el cafè), sucre,  ingredients opcionals (aquí gairebé obligatoris, per acabar d'omplir. No sé si la recepta cabria en un pot de 3/4). Si sou una mica maldestres, podeu fer servir un embut. No li pegueu gaire viatges al pot, o l'efecte visual quedarà catxumbo. Remateu-ho amb una tela o paper de seda lligat sobre la tapa i afegiu-hi una etiqueta amb les instruccions i la llista d'ingredients que el receptor del regal haurà d'afegir.

Glaça pel brownie

Jo vaig fer servir només una mesura de la recepta per a tot el brownie (que com ja he dit, era doble)

45 grams de mantega pomada (detall important)

15 grams de cacau

Una cullerada de mel

Una cullerada de cafè d'extracte de vainilla

100 grams de sucre glas

Barregeu-ho tot amb una forquilla i repartiu la glaça per sobre el brownie mentre encara sigui calent. Si voleu afegir-hi més decoració -jo vaig adornar-lo amb confetti de sucre i vaig cometre un atemptat contra el Déu de la tipografia amb un llapis de sucre de purpurina- feu-ho quan el brownie ja s'hagi refredat.

Com fer amics i influenciar les persones

Molt fàcil. Seguiu els consells de la gurú de l'autojuda Mme. Calpena (pronunciat a la francesa, amb accent a la darrera "a") i prepareu la recepta que us proposo avui.

Per coses de la vida he volgut agraïr-li a unes quantes persones que hagin tingut atencions diverses amb mi, però em semblava lleig i impersonal comprar-los qualsevol rampoina. Així que vaig estar buscant més regals comestibles i em sembla que he topat amb el definitiu. Es tracta de fruita seca garrapinyada i queda... bé, per a que us imagineu com queda, certa persona de la que parlo tot sovint en aquest blog les va tastar i va dir que nyam, posats a agraïr, nyam, nyam, ella m'havia portat al món, nyam, nyam, nyam, m'havia criat, vestit, i alimentat, renyam, i mare no n'hi ha més que una, i oi que no es notava si se'n menjava unes quantes més, nyam, nyam? I amb les nous que vaig dur a la feina, més o menys la mateixa història. Em sortien els amics de sota les pedres.

Total, que les he hagut de repetir (queda lleig regalar un pot amb dues nous i quatre grans de sucre contats), i ha arribat el moment de compartir amb vosaltres la fòrmula màgica de la felicitat. És a dir, de la felicitat del cardiòleg i del dentista: amb aquesta recepta els garantireu una jubilació sense problemes econòmics.

Garrapinyades

Ingredients

450 grams de fruita seca pelada (particularment, a mi m'agrada com queden les nous, i les avellanes tenen la seva gràcia. Les ametlles també queden bé, però sorprenen menys)

75 grams de sucre moreno

135 grams de sucre normal

1 i 1/2 cullerades de cafè de sal gruixuda

1 cullerada de cafè de canyella 

1 polsim generòs de pebre de caiena

1 clara d'ou, a temperatura ambient 

1 cullerada sopera d'aigua

Equipament

Dos bols, un de mida esmorzar i un de gran

Una safata i paper de forn

Preescalfeu el forn a 150 graus. En el bol d'esmorzar, barregeu la sal, els sucres, la caiena i la canyella, prenent cura que no quedin grumolls i la barreja quedi ben homogènea. Al bol gran, bateu la clara d'ou amb l'aigua fins que quedi escumosa, però no a punt de neu. Tireu la fruita seca al bol gran i remeneu-la per a que quedi ben coberta. Tireu per sobre la barreja de sucre i removeu-ho tot fins que les nous (o el que sigui) quedin ben cobertes. Folreu la safata de forn amb paper i repartiu-hi les nous per sobre de manera que quedi en una sola capa. Enforneu-ho trenta minuts, remenant-ho de tant en tant (posem que tres o quatre cops). Treieu-ho del forn i mentre les garrapinyades es refreden, separeu-les -procurant no cremar-vos, que el sucre és molt punyetero- per a que no quedin enganxades. Quan siguin fredes del tot, poseu-les una a una, per a que acabin de desprendre's del sucre sobrer, en un pot de vidre ben tancat, la posessió del qual us conferirà un carisma i una simpatia desbordants.

ADVERTIMENT: Aquesta recepta pot causar addicció!

La imatge no és meva... Em vaig deixar la càmera a casa d'uns amics i l'he de recuperar!

No pujo receptes que no m'agradin. Generalment, de tot allò que cuino, a través de la finestra d'aquest blog, vosaltres no en veieu més que la punta de l'iceberg, el que em sembla digne de ser compartit. Però també és cert que les receptes que penjo em generen graus molt diversos d'entusiasme, i algunes, encara que les trobo bones, acaben desplaçades per altres de noves i no arribo a repetir-les per manca de temps. El que sí que no m'havia passat mai fins ara és escriure una recepta que creés addicció. Així ens hem de veure.

Fa temps vaig comprar a Vila Viniteca un potet d'un producte que desconeixia, la dukkah egípcia, de la marca Nomu. Se'm presentava com una barreja d'espècies i fruita seca, de composició poc clara. Amb raó la volien mantenir en secret! Si acabo de descobrir que està tirada de fer, surt per quatre duros, i que... no es pot parar de menjar. Com que jo fins ara no la sabia preparar, havia hagut de recòrrer a mesures d'urgència, com aprofitar els viatges d'amics i coneguts a la terra dels faraons per fer-me'n portar. Vet-ho aquí que la dukkah, que a la Terra del Nil sembla ser que venen en paperines pel carrer, es menja sucant pa amb oli d'oliva, i després en la barreja. I ja està... Mmmmmmm. També es pot fer servir també per a codimentar amanides, per arrebossar peix, per barrejar amb mató o iogurt, per tot! [PAUSA: No aguanto més. Me'n vaig a picar-ne una mica. FINAL DE LA PAUSA.]

No us deixeu impressionar pels ingredients: trobareu els més estranys a qualsevol herboristeria (que és on els vaig trobar jo...). I si a sobre la prepareu sentint a Om Kalthoum, la més gran diva de la cançó egípcia, la Piquer del món àrab, us traslladareu d'un costat a l'altre de la Mediterrània, fent de tornada el camí dels reis d'Orient, i visitareu amb el gust i la oïda un altre país. No se li pot demanar més a una nevada tarda en vigília de laborable.

Dukkah

Ingredients

100 grams d'avellanes torrades
70 grams de llavors de sèsam
2 cullerades de llavors de cilantre
2 cullerades de comí en gra
1 cullerada de café de sal gruixuda o Maldon
1 cullerada de pebre negre
Opcionalment (però hi va perfecte) 1 culleradeta de cúrcuma.

Si no heu comprat les avellanes ja torrades (a veure si llegim les instruccions, que les poso per alguna cosa!) poseu-les en una safata al forn a 175 graus. Emboliqueu-les amb un drap i fregueu-les enèrgicament per treure'n la pell.
Escalfeu una paella ben seca, sense oli ni res de res, i tireu-hi el sèsam, remenant-lo de tant en tant. Quan comenci a estar torradet o quan sentiu que els grans comencen a esclatar, poseu el sèsam en un bol i repetiu la operació amb el cilantre i el comí, junts. Barregeu-ho tot amb la resta d'ingredients i tritureu-ho, millor quan tot sigui fred, sense passar-vos (perquè si els ingredients són calents o se us en va la ma, deixaran anar oli i enlloc de dukkah tindreu un massapà estrany). Casi és millor que només hi doneu un toc amb el minipímer i que remateu els trossos grans amb la ma de morter. I ja està. Podeu guardar la dukkah en un pot de rosca o un tàper durant un parell de mesos... Com si hagués de durar tant!

Per Nadal regala... productes de bellesa

Imatge (c) Martha Stewart

No, no m'he tornat boja. Ja ho sé que això és un blog de gastronomia. Però he de fer una confessió (sí, una més. Em passo el dia confessant coses!): Adoro les potingues. Els cosmètics. Les pintures. El maquillatge, les cremetes, els tònics i els gels. Tot i que recordo amb molta, molta estimació els anys que vaig passar escrivint al Woman, perquè em van proporcionar innumerables ocasions de provar-ne de totes les marques i nivells de preu, per a mi la principal fascinació de la cosmètica és que em fa tornar-me a sentir com una criatura, barrejant xampús a la dutxa, o veient com la meva mare s'aplicava una màscara de mel i oli per hidratar la cara quan havíem d'anar a una boda. Bé, excepte la vegada que em va venir a despertar al matí amb la mascareta posada i per poc no em moro de l'ensurt... però això és una altra història.

El cas és que la cuina i la cosmètica tenen molts punts en comú. Les dues busquen nodrir, les dues volen donar plaer als sentits, i en les dues la presentació és important. La única gran diferència és que allà on una ho fa per dins, l'altra ho fa per fora. No és estrany, doncs, que hagin començat a sortir productes en els dos terrenys que creuen aquesta frontera, com a begudes que prometen embellir la nostra pell o cremes que incorporen caviar iranià a la seva formulació.
La meva proposta nadalenca és més modesta, i rau en que convertiu la vostra cuina en un taller d'alquimista, i fins i tot, el menjador en un balneari urbà. Pot ser un bon motiu per quedar amb les amigues -i els amics, que ja no hauria ni recordar que això de cuidar-se és bo per a tothom- i donar-vos el luxe d'una tarda relaxada i de safareig. Prepareu també quelcom per picar i potser uns coctelillos o una ampolla de cava, per a que tot no sigui tan rematadament sa!

Naturalment, també podeu preparar les següents receptes i ficar-les en pots per regalar, però recordeu que han d'estar extremadament nets (millor encara si els esterilitzeu) i que en alguns casos requeriran nevera, perquè és indubtable que més val cuinar-les al moment. Com que no tenen colorants ni conservants, la seva vida és molt més curta, però en contrapartida tampoc no haureu de pagar el cost d'un anunci amb la supermodel de torn retocada amb photoshop, i és pràcticament impossible que us produeixin reacció, tret que hagueu d'anar amb compte amb la fruita seca.

Màscara de bellesa de la meva mare

La meva mare té una pell excepcional, que jo no he tret. No sé si la deu a la mascareta aquesta o és pura genètica, però el cas és que ella la recomana fermament, encara que adverteix que no s'hi val a llepar-se els llavis!! Barregeu una cullerada de mel amb una d'oli d'oliva, i exteneu-la per la cara durant vint minuts, retirant el cabell amb una cinta. Retireu-la amb aigua fresca o tònic.

Exfoliant corporal de sal o sucre

No feu servir aquest producte si teniu la pell irritada o us acabeu de depilar o afaitar. Barregeu sal marina o sucre -més suau- amb oli d'oliva, i unes quantes gotes (posem quatre o cinc) d'algun oli essencial, que trobareu a les botigues de menjars naturals. L'espígol és calmant, l'arbre de té és bó per a pells amb grans i el romaní fa aixecar els ànims. A la dutxa, amb el cos mullat, apliqueu-vos-ho amb moviments circulars, parant especial atenció a zones seques com els colzes o els genolls. Aclariu-ho. Si els colzes encara continuen lletjos, un remei infalible és passar-hi una llimona partida per la meitat. Poseu-vos força crema hidratant.

Exfoliant de cafè

Aquesta recepta té una pinta deliciosa, tot i que crec que jo me la menjaria a cullerades abans d'estrenar-la. La tradueixo: Barregeu en bol grandet una tassa de sucre, una culleradeta de cafè molt, una culleradeta de cacau en pols, una de canyella i dos polsims ben macos de gingebre molt i de nou moscada. Afegiu-hi poc a poc d'un quart a mitja tassa d'oli d'ametlla (en tenen al Mercadona), fins que tingui la consistència desitjada. Apliqueu com l'exfoliant anterior. Els autors adverteixen que el terra de la dutxa pot relliscar, i que si teniu al·lèrgia a la fruita seca heu d'evitar aquesta recepta.

Mascara d'alvocat pel cuir cabellut irritat

Bateu un ou ben batut i barregeu-lo amb mig alvocat ben madur i dues cullerades d'oli de germen de blat. Exteneu-ho pel crani. Tapeu-vos el cap amb un gorro de dutxa, deixeu-ho actuar -imprescindible no obrir la porta als venedors d'enciclopèdies durant aquest període - i aclariu-ho. Si aclariu el cabell amb vinagre de sidra, us quedarà super brillant i sedós.

Netejador facial de kiwi (per a pells greixoses)

Poseu a la batedora un kiwi pelat, dues cullerades de iogur, una cullerada d'aigua de flor de taronger, una cullerada d'ametlles picades, una de mel i una d'oli d'ametlla. Tritureu-ho i netegeu-vos cara i coll amb això. Aclariu amb aigua o tònic.

Tònic d'herbes multiús

Barregeu una part de vinagre amb sis parts d'infusió de camamilla (calmant), farigola (antisèptica) o romaní (revitalitzant), i apliqueu-ho amb un cotó o una ampolla amb vaporitzador. No s'us acudís fer servir el vinagre sense diluir-lo!

Per Nadal regala... Sal i sucre

Imatge (c) Slashfood

Com us vaig prometre, no tots els regals d'aquesta nova secció són caríssims, que estem en crisi, redéu! I si feu cas dels consells de la tieta Mar, avui n'aconseguireu no un, sino dos, a canvi de gastar-vos quatre xavos. Això sí, per a que sembli que en realitat us hi heu deixat una pasta inhumana cal que no els presenteu balim balam. Necessitareu, per a les propostes d'avui, pots de vidre amb tap de rosca o hermètics (apropeu-vos a la botiga de xinesos més propera o recicleu els de melmelada, si fan patxoca. Recordeu que quant més petit és el pot, més car semblarà!), etiquetes maques (de Pepa Paper o de Conesa, per exemple), cintes de ràfia o de colors i altres detallets que convertiran dos humils llaunes de sal i sucre en una pijada franceseta robada directament de la cuina d'Amélie Poulain. 

Sal al perfum de romaní

Em va encantar aquest condiment que proposava el blog Slashfood (per cert, ells també tenen una secció d'idees culinàries per regalar! Us la recomano, tot i que ocasionalment en traduiré les més interessants). Ja deveu saber que s'han posat de moda les sals "de disseny", i fins i tot a la botiga de queviures més diminuta comencen a treure el nas sals Maldon, fumades, del Tibet... Si voleu regalar-ne una que va molt bé amb el peix o les patates al forn, proveu aquesta recepta. Imagino que es pot preparar amb altres herbes, però si son com la farigola -que es desfan només de tocar-les- poseu-les primer en una bosseta de gasa i deixeu-les impregnar la sal més temps.

Ingredients

Una bona branca de romaní fresc (toca excursió al camp o a la Boqueria)

Sal fina

Pots de vidre

Ompliu la meitat del pol amb la sal. Afegiu-hi tres o quatre branquillons de romaní, i acabeu d'omplir amb la resta de la sal. Deixeu-ho macerar d'una nit a una setmana. Treieu-ne el romaní i afegiu-ne un altre branquilló. Tapeu-ho, i etiqueteu-ho.

Sucre allimonat

Aquesta recepta és de la web de Martha Stewart, i porta una mica més de feina. A canvi, tindreu el condiment ideal pel té, les galetes, els pastissos...

Ingredients

Tres llimones (preferiblement orgàniques, per a que no tinguin restes de pesticida ni estiguin vernissades...)

Dues tasses de sucre

Treieu la pell a les tres llimones, cuidant de no deixar-nes bocins blancs, que amarguen. Talleu-la i tritureu-la amb la meitat del sucre. Barregeu-ho amb l'altre meitat del sucre, i exteneu-ho en una safata de forn, a l'aire, durant una hora per a que s'assequi (us anirà millor si ho feu sobre paper de forn). Fiqueu-lo als pots.