The times they are-a-changin'

Si seguiu Baixa Gastronomia a Facebook, us podeu saltar aquesta entrada, perquè ja deveu estar al corrent de les novetats. Els temps estan canviant, i ara, amb una colla de bons amics blocaires obsessionats pels mateixos temes, hem decidit fer un Power Rangers i unir-nos en quelcom més gros. Sota el paraigua de Cultura Gastro volem treballar per fer divulgació de la gastronomia. I ho farem a través d'un blog -avui he debutat jo amb una reflexió sobre el pas del temps, la cuina marsellesa i el bar Marsella- però també a través de moltes altres activitats, dins i fora d'internet.

Ens mou la vocació de sacsejar i explicar coses, però més que exposar-vos el nostre ideari, us convido a que li feu una ullada directament al nostre manifest.

Per cert, Baixa gastronomia no només no desapareix, sinó que cada cop és més viu, i jo tinc més ganes que mai d'emprendre més projectes en un camp que m'estimo, però on penso que, en molts sentits, hem arribat a un punt de ruptura. Per això em fa molta il·lusió aquest projecte, així com uns quants més dels quals espero informar-vos aviat.

Els temps canvien, i m'he agenciat una colla d'amics superherois (jo seria potser Rorschach?) una mica menys disfuncionals que els de Watchmen per ser-ne testimoni. A vosaltres us toca vigilar-nos.

...o el que és el mateix

Gràcies al Roger "O rei dos gifs" Compte per aquest impagable gos amb la mirada de les mil iardes.

Novel food: El pastís de Watchmen

Please scroll down for an English version (not quite a translation) of this post...

Fa uns pocs dies us vaig parlar d'un event a internet, el Novel Food, que organitzen les noies de Champaign Taste i Briciole, i que consisteix a crear algun plat inspirant-se en una obra literària. I dubta algú que els còmics també són literatura? I entre tots els còmics del món mundial, el que probablement es considera com l'equivalent al Don Quixot del medi és Watchmen, del que recentment se n'ha estrenat una adaptació cinematogràfica -com a tal, necessàriament imperfecta i limitada- i que em va suggerir la idea per aquest pastís. Watchmen, obra d'Alan Moore i Dave Gibbons (tot i que no ens enganyem, el mèrit és de Moore, el guionista, un tio barbut i místic que també és autor de V de Vendetta), comença amb la imatge d'aquest smiley tacat de sang, una taca que recorda l'agulla d'un rellotge molt a prop de les dotze de la nit. Com em va dir el meu amic Fèlix quan em va regalar el llibre anys enrera, que afortunat és aquell que no ha llegit mai Watchmen, perquè li esperen tantes hores de muntanya russa intelectual i estètica. Watchmen va subvertir per sempre el gènere dels superherois, vestint-los de realitat i poesia, i plantejant a travès d'ells preguntes molt profundes sobre la condició humana. No us vull avançar més sobre el llibre: feu-me cas i llegiu-lo (no dic "compreu-lo", perquè les dues edicions que circulen per aquests móns de Déu són de Norma i Planeta, arxicompetència de l'editorial on jo treballo...). El pastís en sí està fet sobre una base comprada, perquè em sé bastant negada per tallar transversalment els meus pans de pessic. En l'interior, va farcit de lemon curd -Watchmen és una obra àcida- i per dalt està folrat amb una glaça de formatge fresc tenyida (qualsevol de les dues receptes és suficient per a tota la tarta, però tenia por de quedar-me curta i les he preparades les dues). Ulls i boca són de xocolata i la "sang" és salsa de maduixa (la recepta de la Mireia Carbó). Em sentiria molt orgullosa d'aquest pastís si no fós perquè després he anat descobrint a internet que moltes altres persones havien tingut la mateixa idea que jo abans :((( 

Pastís de Watchmen

Ingredients

Un pa de pessic tallat en tres capes. El podeu comprar fet o fer servir la recepta de les magdalenes com a base.

Xocolata de cobertura (desfeu-la a foc baix i decoreu amb una màniga).

Melmelada de maduixa o la ja esmentada salsa de la Carbó.

Pel Lemon Curd (recepta adaptada de la del llibre de Mark Bittman How to cook everything)

3 ous

3 llimones

110 grams de mantega

200 grams de sucre

Ratlleu la pell de les tres llimones i exprimiu-les. Poseu-ho en un pot a foc molt, molt baix, amb el sucre i la mantega. Remeneu-ho de tant en tant fins que es dissolgui el sucre. Bateu els tres ous i afegiu-los al pot, assegurant-vos que el foc és tan baix com sigui possible i que no pareu de remenar en deu minuts, que és el que triga en espessir. No badeu, que si la barreja bull els ous quallaran. Coleu-ho.

Cobertura de formatge i mantega 

1 pot de colorant groc de Vahiné

Dues terrines de Philadelphia o similar (uns 400 grams)

115 grams de mantega pomada

250 grams de sucre glas

1 cullerada d'extracte de vainilla

Bateu el formatge i la mantega fins que quedi una crema. Afegiu-hi paulatinament el sucre glas, i per últim, la vainilla i el colorant.

English version

I work for a comic book publisher, so it's not strange that when I first read about the Novel Food event my mind wandered off to familiar terrain. Having been to the press screening of Watchmen, the adaption to Alan Moore and Dave Gibbons glorious graphic novel the day before, the concept of the bleeding smiley, one of the icons of the story, suddenly made itself pretty obvious. As for Watchmen, I don't want to give out much about the story itself. Let me just say it's widely considered the Sistine Chapel of comic books, and for good reasons. To start with, as I mentioned, the script is written by a ZZ Top bearded mystical British lunatic by the name of Alan Moore, who also authored the prodigious V for Vendetta. Watchmen turned the superhero genre onto its head and drenched it in both poetry and reality while asking some very deep questions about the human condition. As the friend who first gave me the book said to me, lucky those who haven't read it yet, because they are in for some hours of an intellectual and esthetical rollercoaster.  I used a store bought cake -anytime I try to slice a cake I've made myself I end up ruining it- which I filled with lemon curd (made by yours truly) and covered in a cheese-butter icing tinted with yellow food colouring (ditto). I piped some chocolate for the eyes and mouth and spooned some strawberry sauce for the bloodstain/clock arm, and although I too made that myself  if I had to repeat it I would just use store bought jam, as it's probably easier to spread. I would feel quite proud about this cake if it weren't for the fact that after I'd prepared I discovered there were stacks of other Watchmen cakes making the rounds in internet :(((