Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nutrició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nutrició. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2009

Flexitariana


Faig una pausa dels deures i us explico la última. A veure, fa molllllt de temps que em ronda pel cap la necessitat de menjar menys carn i productes animals (i en particular, el formatge, que és la meva droga d'elecció). I des de que tinc la gata, cada cop em causen més conflicte els productes càrnics. Ara bé, dit això, fa anys i panys que he tingut uns quants amics -i fins i tot algun nòvio- vegetarians, i malgrat estic bastant avesada a cuinar sense carn per a ells, també se'm trenca el cor de renunciar al gust i a la història de coses com el pernil, les sardines, els brous... La carn i el peix són part del meu passat i la meva cultura. No, no em veig convertint-me en vegetariana... de moment.

El cas és que l'altre dia, el meu admirat Mark Bittman (que escriu de cuina casolana pel New York Times) parlava del règim que s'ha autoimposat, i que em sembla prou bó, equilibrat i sensat com per conciliar els meus dessitjos aparentment irreconciliables de menjar carn i no menjar-ne. La seva idea és mantenir una dieta vegana -és a dir, sense tampoc formatge ni ous- fins l'hora de sopar, evitant si és possible també els hidrats de carboni refinats fins aleshores. I després sopar el que es vulgui.

Ho vull provar un mes, a veure què passa. En teoria, ha d'anar bé, ni que només sigui perquè m'obligarà a menjar molts més llegums i verdures (sempre he pensat que menjava moltes verdures, però crec que en sobreestimo el meu consum). La única salvetat és que probablement el meu únic apat carnívor diari sigui el dinar, i no el sopar, per qüestions pràctiques (la menor de les quals no és que a la nit generalment la carn em senta com una puntada de peu).

En aquest experiment, a més dels motius "humanitaris" ("animalaris"?), també hi ha qüestions ecològiques i de justícia social, de fons, donat que la producció de carn i la pesca creen força problemes geopolítics i en la natura. Però el meu "mono" de tall quedarà també satisfet, per no esmentar els possibles beneficis que hauria de rebre a la salut i a la bàscula. Espero que m'acompanyeu en aquest viatge i aniré fent actualitzacions molt breus on s'expliquin els meus àpats, i de tant en tant, pujaré les receptes escaients. De moment, qualsevol recomanació que em volgueu fer de blogs o llibres adients serà molt benvinguda!