dissabte, 4 de maig del 2013

Sopa de tomàquet, llenties i llimona: tonta, però està bona.

Això de l'amor és una cosa ben estranya. T'agafa i no s'hi valen racionalitzacions.

A mi m'acaba d'enganxar, fins al moll de l'os, i crec que de per vida, per aquesta sopa d'avui.

Una sopa que no és particularment exòtica, que no es fa amb ingredients ni tècniques complicades, i que tira de llaunes i coses que es poden guardar al rebost.

Però (i detesto justificar-me en les meves passions) me'n sedueix justament la seva sencillesa, que atipa moltíssim a canvi de poquíssimes calories (segons el llibre d'on la vaig treure, té unes ridícules 121 calories per racció), i sobre tot -sí, així sóc de superficial - que la condemnada està molt, però que molt bona.

Aquesta setmana ens hem vist ja uns quants cops, i crec que tindrem una llarga, llarga relació. Sopafílica que és una.


Sopa de tomàquet, llenties i llimona

Ingredients (per a quatre raccions ben potents).

1 cullerada d'oli d'oliva (verge extra, és clar)
1 ceba gran
1 gra d'all
150 grams de llenties vermelles (les vaig comprar al Veritas, però m'aposto qualsevol cosa a que amb llenties normals també es pot fer, ajustant el temps de cocció).
500 ml de brou de verdures
1 llauna de 480 g de tomàquets
2 culleradetes de pasta de tomàquet concentrada
2 culleradetes de farigola seca
El suc de mitja llimona
Un polsim de sal

Pica la ceba i l'all. Escalfa l'oli en una cassola i fregeix all i ceba, amb un polsim de sal, durant uns cinc minuts, fins que tots dos siguin transparents, a veure quantes oracions puc encadenar a base de comes. Renta les llenties dins d'un colador i afegeix-les a la ceba. Remena, i aboca-hi el brou. Deixa-ho coure a foc viu deu minuts. Obre la llauna de tomàquet i talla'n el contingut una mica a saco. Tira'l a la cassola, amb el concentrat de tomàquet i la farigola. Deixa-ho fer xup xup mitja horeta o fins que les llenties estiguin cuites. Barreja-hi el suc de llimona i ja està (a part del gust, és una sopa sana, saníssima que farà que els vostres dietistes us posin un altaret a les seves consultes).

3 comentaris:

Ruben ha dit...

Sopa no, que m'enamoro ;-)
Me l'apunto, es veu ben fàcil i deliciosa. Es nota molt el sabor de llimona?

Mar Calpena ha dit...

No terriblement, la veritat. Es nota gust àcid, però no gaire cítric.

Ruben ha dit...

De fet, a la sopa típica del Marroc, la harira, hi tiren sempre un raig de llimona quan arriba a taula, i és espectacularment bona... no hi ha com engegar el cervell de tant en tant ;-)