Paparazzi còctel

El Paparazzi, el meu còctel de tesi

El periodisme darrerament no fa més que donar-me disgustos, i hi hagut dies, en els darrers temps, en els que he pensat seriosament a deixar-lo. Crec que possiblement mai no pugui abandonar del tot una feina que és totalment vocacional, però que avui en dia gairebé no dóna diners. Arribats a aquest punt, servidora va decidir que volia tenir una segona professió que no impliqués el llenguatge, per si calia marxar nord enllà, que per nivell que un tingui si ets nadiu estàs una mica condemnat. És per això que fa tres setmanes que estic fent un curs professional de cocteleria.

Els habituals d'aquest blog ja sabeu que el tema m'encanta, i la veritat és que amb el curs estic xalant molt. Repassem història, formes de preparació dels destil·lats i moltes altres coses, a més de fer pràctiques en una barra pròpia. I una, alumna aplicada com és, fa pràctiques a casona els caps de setmana. Apart de l'examen final -teòric i pràctic- cal presentar un treball de final de curs, un còctel de tesina.

Em fa una mica de cosa perquè sempre m'han posat nerviosa les receptes de creació pròpia (si llegiu el blog sabeu que la majoria no ho són), i per tant és un tema al que he donat bastants voltes. I el que n'ha sortit és aquest però abans de la recepta us explico el meu procés creatiu.

Robert Mitchum i la starlet Simone Silva al Festival de Cannes de 1954

La primera inspiració va ser fer alguna cosa basada en la jet set que estiueja a la Cote d'Azur o la Costa Amalfitana. Rollo starlets lluïnt poderiu a La Croisette de Cannes, o Onassis i Maria Callas aturant el iot a Capri o Positano. La tria natural, doncs, era un amarg tipus Campari o Aperol, taronja amarga i herbes, molt mediterrani i un punt sofisticat. Pensant amb què barrejar la taronja amarga que és la base d'aquests licors, vaig trobar també una segona font d'inspiració, la recepta que el pastisser Jordi Bordas va presentar a la trobada del col·lectiu 21 brix sobre verdures, una revisitació del clàssic Carrot Cake o pastís de pastanaga. El pastís de pastanaga sempre m'ha agradat molt per la seva combinació d'espècies/verdura/dolç (de fet, en vaig pujar una recepta), i em semblar un combo potent a aplicar. 


Vaig estar treballant per separat les dues idees, però finalment se'm va encendre una bombeta i vaig pensar que no em calia separar-les: la taronja casa perfectament amb el coco i la pastanaga. Un punt de gingebre per afegir una mica de picant i l'equació era complerta. Va caure de l'alineació la llima, que donava un punt massa àcid a tot plegat. L'adició de Malibú, el rom amb coco de la nostra adolescència, proporciona a la recepta, a més, el punt sexy/macarra, com d'estampat de leopard, d'un periodista a la caça de rics i famosos que es torren al sol de l'estiu. I de tot plegat en neix aquest Paparazzi, inspirat també, confessem-ho, en allò que era, o vaig ser, o, sospito, segueixo sent jo.

Paparazzi

Ingredients

1.5 cl de Campari
3 cl de Malibú
4,5 cl de suc de pastanaga
1 culleradeta de sucre o almíbar
1 polsim generós de gingebre en pols (com ara 1/2 culleradeta)


Decoració: una llàmina de gingebre confitat (en venen als supermercats xinesos). Si aneu per nota, netejeu-li el sucre abans rentant-la a l'aixeta i assecant-la curosament.

Refredeu la coctelera i el got de Martini. Barregeu els ingredients al got mesclador de la coctelera fins que siguin ben freds. Coleu-lo amb el colador en espiral (i un altre colador) i decoreu amb la llàmina de gingebre confitat.

Nota:  Se suposa que és un còctel "progressiu", des que van canviant de gust segon els vas bevent (com el Mojito). Primer notes l'amargor del Campari, després la dolçor de coco i pastanaga, i, quan l'estàs acabant, el picant del gingebre. Crec que fa un aperitiu prou divertit.