dimarts, 22 de novembre del 2011

Cunqueiro 100%


La figura d'Alvaro Cunqueiro ha estat pels amics gallecs -i les comparacions són odioses- una mica com la de Perucho pels catalans. Un gran desconegut, un dels prosistes més brillants de la llengua, un gastrònom empedreït, i un outsider en l'escena literària de l'època. Cunqueiro va ser una mica un marciano que allà on d'altres intentaven fer país a cops de realisme, s'afiançava de la realitat escapant-ne a través de la fantasia, escrivint de receptes, d'àpats, i de la terra i les llegendes on arrelaven. És significatiu que l'entrada de la Wikipedia en castellà amb prou feines esmenti la seva vessant de gastrònom. És significatiu també que el seu punt humorístic i creatiu hagin fet que un altre marciano, com Gimferrer, l'hagin reivindicat. Cunqueiro deia que els homes "van posar més imaginació a la cuina que en la guerra e inclús que en l'amor." Resa la llegenda que la RAE el va vetar per haver anunciat vi de Ribeiro.

El 22 de desembre fa cent anys del seu naixement, i us sugereixo recuperar aquesta entrevista de TVE (una TVE, esperancem-nos, que malgrat ser l'únic canal i estar intervinguda pel poder polític era capaç de fer aquest tipus de programes), i, sobre tot, aquest magnífic documental. Els gastrònoms gallecs li fan un homenatge el dia 26 amb motiu del centenari.

Ah, i per cert: Cunqueiro i Perucho eren amics. Com també ho va ser de Pla, que explica així el seu encontre amb el de Mondoñedo.

4 comentaris:

Marina ha dit...

Gràcies per il·lustrar-nos. No el coneixia pas, l'Alvaro Cunqueiro. Em miraré l'entrevista i documental. I intento adherir-me a la teva proposta. Ens ho aniràs recordant? Petonet

starbase ha dit...

Per òsmosi galega en els darrers anys havia descobert la figura de Cunqueiro i la seva grandesa. Una bona iniciativa dels bloggers gallecs!!

Sole Felloza ha dit...

Apreciada Mar
Moitas grazas pola túa achegua á sinxela homenaxe que os blogueros galegos queremos facer á gran figura de Don Alvaro.
Se anda polas vosas bibliotecas públicas recomendo ler "Viaxe polos montes e chemineas de Galicia" e "Teatro venatorio e coquinario galego" ou Cando o Vello Simbad volve ás Illas (hai versións en castelan e mesmo en catalán), asegúrovos unha viaxe extraordinaria a unha filosofía e imaxinario gastronómico único, onde as campás das igrexas amornan os viños e as follas da higuera son pratos de luxo.
Quen participen, con receitas ou reflexións poden mandar o enlace a soledadfelloza@gmail.com.

Mar Calpena ha dit...

Sole, els buscaré! Però sóc tan Diógenes que intentaré comprar-los...