divendres, 8 d’abril del 2011

Els divendres, còctel: Breakfast Martini


Ok, avui inauguro secció.

Ja sabeu que m'ha entrat la dèria dels còctels, i com que hi ha moltes històries a explicar sobre el tema, he pensat que la millor manera és il·lustrar-les poc a poc era fer-ho a base de receptes. Traducció: que necessito una excusa per anar-ne provant de diferents, i que el blog n'és una de tan vàlida com qualsevol altra. Per tant, els divendres toca còctel.

El que avui us presento va aparèixer a la meva vida per casualitat. No és un dels canònics, dels que serveixen a tots els bars, si no que el va esmentar com qui no vol la cosa la Rachel McCormack (la més catalana de les angleses escoceses) al Twitter i el seu amigatxo, l'André Dang. Així que si algú us torna a dir que Twitter només serveix per perdre el temps de mala manera, podeu citar-ho com exemple de que és absolutament cert.

El que em va semblar més intrigant del tema és que en la composició del còctel hi ha un element força inusual, que és la melmelada de taronja. Pertany a la família dels martinis, que és com no dir res perquè avui a gairebé tot allò que se serveix en got de martini - si, aquell que és com un con invertit, d'aspecte anys cinquanta- se'n diu martini. Però aquest no és el tema d'avui, així que continuo amb la història. Vaig estar investigant una mica la recepta, i resulta que, a diferència del que passa amb bona part dels còctels, els orígens d'aquest no es perden en el núvol (etílic) dels temps.

El Breakfast Martini neix d'un petit incident domèstic que va tenir el barman Salvatore Calabrese. El paio, que és més italià que un capuccino enfilat en una vespa, només esmorza un espresso ben carregat. Un dia, la seva dona, anglesa, li va posar davant dues torrades amb mantega i melmelada. En Calabrese se'n va menjar un tros i va còrrer cap a la feina a fer provatures per veure com podia combinar aquella melmelada tan particular amb alcohol. Si voleu que us ho expliqui ell mateix amb les seves paraules, podeu mirar el vídeo de sota:



Per als que no creieu en el cinema en V.O., prosseguim. Pareu atenció, que com aquesta és la primera lliçó, s'introdueixen una sèrie de conceptes bàsics que sé que em farà molta mandra haver de repetir en entrades futures.

Breakfast martini

Ingredients

En els cursos que he fet de còctels i en molts dels llibres que he llegit, els professionals aconsellen acostumar-se a servir els ingredients a ull. Cosa que estaria molt bé si no fos tan perillosa. Hi ha trucs i truquets per mesurar la beguda (bàsicament, contant a poc a poc), però jo defenso l'us d'un gotet mesurador, al menys en els primers intents. En podeu trobar per internet o en botigues tipus Casa Gay o Gadgets de cuina. Si tot falla, busqueu "jigger" a Ebay, i a poder ser, compreu-lo graduat.

50 ml de ginebra tipus London Dry (la de sempre, sense aromes pijos ni xominades)
15 ml de Cointreau
15 ml de suc de llimona (expremut al moment. En general, els còctels sempre surten millor amb sucs naturals).
1 culleradeta de melmelada de taronja amarga
1 tros de pell de taronja

Poseu gel al got de martini, per a que es vagi refredant. Posem que uns dos glacons mida nevera d'estar per casa. Poseu-ne dos o tres més a la part inferior de la coctelera. Per cert, quant als models, tothom em diu que és millor la Boston (de dos cossos encaixats, més emprenyadora i que requereix un colador específic) que no la clàssica, però feu amb el que tingueu. Barregeu la melmelada amb el suc de llimona en el cos de vidre de la Boston o en un got per a barreges (que pot ser un qualsevol que no sigui de l'Ikea, és a dir, que resisteix quan hi moveu una cullera). Aboqueu-ho a la coctelera, fiqueu-hi la ginebra i el Cointreau, i tanqueu-la encaixant els dos cossos amb un cop sec (en el cas de la Boston) o posant-hi la tapa (en el cas de l'altra). Sacsegeu-ho uns quinze segons, obriu la coctelera (amb un altre cop sec o destapant, respectivament), buideu el gel del got i filtreu els contingut de la coctelera en ell. En el cas de la clàssica no us caldrà filtrar. Decoreu-ho amb un twist -és a dir, un tros de pell- de taronja. La barreja és curiosa: seca i amarga, però gens dura al paladar. No ens enganyem, com a substitut de l'esmorzar, doncs no serveix. Però com a manera d'inaugurar el cap de setmana, un triomf.

7 comentaris:

Biting ha dit...

Genial! M´encantaria tastar un ara mateix.

Cuinagenerosa ha dit...

no sóc gaire de cóctels, prefereixo els gustos simples com el del vi, però sempre m'ha cridat l'atenció la litúrgia dels barmans elaboranc còctels i aquesta em sembla una iniciativa molt interessant, no en conec precedents a a la gastrosfera.

Irene ha dit...

Ostres, doncs jo ja m'anava a saltar la recepta perquè a mi el Martini no m'agrada. Però en llegir els ingredients, la cosa canvia! Li passaré la recepta al meu xicot, que ell és el barman a casa :) Té molt bona pinta...

aigua ha dit...

llegeixo els teus escrits i també faig alguna de les receptes que presentes. m'encanta que t'hagis decidit a fer secció de còctels, em tindràs com a seguidor.

Iñaki ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Angus ha dit...

...que decía que... ¡vaya tipo más divertido! Esto si que es el desayuno de los campeones.

Marta Padenous ha dit...

Ja t'has vist al CUINES???
Ptnts guapa