diumenge, 27 de març del 2011

Pastís de mojito

És estrany com convergeixen les coses. Les postres d'ahir a la nit neixen de la fusió de dues receptes que ja havia provat, una altra a la que no em vaig poder resistir fer tuning, i un concepte, el de pastís de mojito. Combinant-les n'ha sortit quelcom major que la suma de les seves parts. O com en diuen als seminaris professionals tipus ESADE/The Office, s'ha donat la sinèrgia.

El mojito, ja ho sabreu, és un còctel d'orígen cubà que combina llima, sucre, menta i rom (bé, i també sifó i gel, però els he deixat fora. Tot no pot ser). Segons diuen a la pàgina de Bacardí (amb accent, que eren de Sitges), el seu antecessor era un còctel d'aiguardent anomenat El Draque, en honor al corsari Francis Drake, que l'any 1586 va intentar saquejar l'Havana. Altres teories en situen l'origen als ingenis productors de sucre, com a derivat d'una beguda de canya que prenien els esclaus. En qualsevol cas, el que sembla clar és que és dels còctels més antics de la Sempre Fidelíssima, i un dels més refrescants del món sencer, quan està ben fet.

El còctel, doncs, té més història que el meu pastís, excepte que n'estic força orgullosa del resultat final, potser perquè me'l sento més meu que la majoria dels que penjo. És una tarta una mica laboriosa, que heu de començar a fer amb antel·lació i en tres fases, però el resultat final -al que les fotos no fan justícia en absolut- és la bomba. Seriosament, proveu-la. Ara, com el mojito de debó, és també terriblement enganyosa: la trobareu lleugera, refrescant i deliciosa. I al matí següent us despertareu vestits amb la roba del dia anterior, pesant sis o set kilos més, amb un motllo totalment net, i una cullereta de postres caiguda sota la taula. Advertits esteu.



Pastís de mojito 

Ingredients

Per la base
150 gr de galetes Maria
80 grams de mantega

Pel farcit de menta i llima
Un paquet de 20 grams de menta (en necessitareu una mica menys; treient les tiges i les fulles tocades, ja seria això).
150 ml de suc de llima (necessitareu, pel cap baix, sis llimes)
1 llimona
4 rovells d'ou
1 pot de llet condensada de 400 grams. Podeu comprar-la descremada, però perdreu el meu respecte.

Per la gelea de rom
2 fulls de gelatina
200 ml de rom (trieu-lo blanc o envellit, al vostre gust)

Per la cobertura
200 ml de nata per muntar (36% de greix)
1 cullerada de sucre glas
Opcionalment, una cullerada de rom.

Poseu el brick de nata a la nevera. Comenceu picant les galetes amb la mantega a la trituradora o la thermomix. Alternativament podeu fer-ho a ma dins d'una bossa de plàstic, desfer la mantega a foc molt baixet, i combinar-ho directament al motllo, però trobo que són ganes de complicar-se l'existència. Sigui com sigui, poseu la barreja en un motllo de pastís -els idonis són els que no tenen les parets verticals, sinó que s'inclinen cap a dins- i doneu-li forma, procurant que arribi fins a les vores. Preescalfeu el forn a 180º.
Expremeu les llimes i la llimona, i sense que us vegi cap barman professional, perquè li agafaria un cobriment de cor, tritureu-hi les fulles de menta fins que quedin esmicolades del tot. Aboqueu els quatre rovells a un bol i bateu-los lleugerament. Incorporeu-hi poc a poc i amb carinyo la llet condensada i el suc. Poseu la barreja al motllo i enforneu-ho de 35 a 40 minuts. El farcit ha de quedar quallat, però no daurat. Treieu-lo del forn, i tan bon punt sigui a temperatura ambient, el tapeu amb paper de plata i el fiqueu a la nevera.
Al cap d'una bona estona, quan el pastís estigui indubtablement fred, procedim a la fase B: la gelea. Això s'ha de fer com a mínim un parell d'hores abans de servir la tarta. Remulleu el full de gelatina en aigua freda. Bulliu un parell de minuts el rom, per a que se n'evapori l'alcohol, escorreu la gelatina i afegiu-la al pot. Remeneu-ho i tapeu-ho un quart d'hora amb un plat o alguna altra cosa, de manera que la tapa no toqui la gelea. Aboqueu-ho sobre el pastís, tapeu-lo altre cop amb paper de plata fent tenda de campanya i retorneu-ho a la nevera com a mínim un parell d'hores per a que prengui consistència.
Per acabar, munteu la nata amb el sucre i el rom, i acabeu de decorar el pastís. 

10 comentaris:

Q ha dit...

Quina feinada! però, si és de veritat que paga la pena el resultat, fruit de la creativitat i el treball, haurem de fer un pensament i, un dia de festa major i amb molts convidats a taula (perquè ens repartim bé les calories), intentarem que ens quede la meitat de bo que el teu.
Gràcies, artista!

xisco ha dit...

ostres, i és tan bo com pareix? m'heu emocionat amb aquesta RECEPTOTA madona!

Amapola Domingo ha dit...

mmmmmmhhhhh! s'haurà de catar!!

Angus ha dit...

¡Pedazo de tarta! Un poco laboriosa pero va a caer para el cumple de mi hermano en Abril.

Chis ha dit...

Teeeeeecaaaaaaaagasssssss!!!! (y con esto lo digo tó)

Massitet ha dit...

És tan bo i tant sorprenenment lleuger, aquest pastís...
En volem meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!!

Mar Calpena ha dit...

Diria que es mereix la feina que comporta. Podeu variar les proporcions de nata/gelea. Ja m'ho explicareu, per la meva banda el considero "Instant classic"

Cuinagenerosa ha dit...

ja saps que no sóc gaire de cóctels, però quan vam anar a cuba per feina, el govern es procupava tant que estéssim sempre 'acompanyats' i que no ens faltés mai un mojito, i eren tan bones que me'n vaig tornar un incondicional. traspassar-lo a un pastís em sembla una idea sensacional, no perilla que et faci mal per allò de no tenir res a l'estómac ;-)

Marta Padenous ha dit...

Això és més que un coktail, no????
Ptnts

Ruben ha dit...

A mi no m'hauràs pas de retirar el saludu, la llet condesnada descremada no m'entra al cap xD