dimarts, 23 de febrer del 2010

Pastís de mel i espècies


Tinc un costum. I en dic un costum, no un ritual, ni una tradició, perquè no hi assigno cap sentit especial, ni tinc cap superstició de que pogués passa res si no ho feia. Però m'agrada preparar un pastís quan començo a una nova feina.

Sí, amics, s'han acabat els dilluns al sol, al menys una temporadeta. Rodo el Born i torno al món de la televisió, que vaig abandonar fa gairebé deu anys, per a fer un programa cultural. No n'escric més detalls aquí, tot i que són bastant públics, perquè no se sap mai la mania de les cadenes a l'hora de promocionar els seus llançaments. Explicaré només que l'oportunitat em va venir de la mà d'un amic, que el programa l'està preparant  El Terrat, i que és un projecte petitó, que durarà -en principi, que a la tele no se sap mai- fins l'estiu.

Quan arribes a una feina nova, la connexió amb els companys, sobre tot si l'equip és petit, és una mica com anar a una sessió d'speed dating. En breu us veureu anegats per la voràgine de la feina, però els primers dies expliques d'on vens, què has fet en aquesta vida, quins són els teus interessos. Ells fan el mateix, i tu intentes fer-te una composició de lloc sobre com interactuareu, què teniu en comú, i com funcionarà cadascú el dia a dia. I, impepinablement, quan surt el tema de la gastronomia -i en particular el del blog- se'm demana una demostració empírica. Per a quan arriba el punt en què pots matitzar que, de fet, no en saps gaire del tema, ja ets "la nova que cuina". De moment, encara m'estic readaptant la rutina del tàper, bàsicament perquè vaig començar la feina pràcticament d'un dia per a l'altre i fins aquest cap de setmana anava improvisant amb donacions de ma mare, d'una banda, i congelats, llaunes i altres "fons d'armari", de l'altra. La única cosa que vaig fer mínimament fardable va ser una lassanya de bolets treta d'un llibre de l'Ada Parellada. Però va quedar tan bona que la seva existència, brevíssima, no va arribar a tenir testimoni gràfic (no patiu, la repetiré). Així que he aprofitat el cap de setmana per fer el pastís que veieu aquí sobre.

Quan es diu pastís, ens ve al cap la imatge platònica d'una tarta flonja i angelical, o untuosa i decadent. Però el que avui us presento, adaptat d'un del llibre How to cook everything vegetarian, de Mark Bittman, és quelcom molt diferent. Com aquelles pelis del cinema clàssic que ens descriuen poblets petits en els que no passa gran cosa, però a on s'amaguen dones fatals, ex convictes, predicadors corruptes i intrigues variades, els sabors de la tarta no són evidents al primer mos. Aquest és un pastís no apte per menors (perquè té un gust sexy, i adult, i incorpora cafè com a ingredient secret). Si us en sobra, torreu-lo i feu-lo servir de base d'una mica de foie. Entendreu això que us dic que és pastís per a adults: això no es comparteix amb els nens, que no ho valoren!

Pastís de mel i espècies

Ingredients per a un motllo de plum cake (si els dobleu, com jo vaig fer, en teniu prou per a un motllo de tortell)

2 cullerades de mantega
La pell ratllada d'una taronja
250 gr de farina
1 cullerada de cafè de bicarbonat
1/2 cullerada de cafè de canyella
Un polsim de pebre, nou moscada, clau d'espècie i gingebre mòlt (aquí vaig fer trampes, perquè de viatge a Angoulême l'any passat vaig comprar un paquet d'espècies per a pain d'épice, que bàsicament és el que és això)
Un polsim de sal
2 ous
170 grams de mel, mel de canya o sirop d'auró (pista: és la metitat d'un pot de mel de canya dels que vénen al Mercadona ;-b )
125 ml de cafè acabat de fer
110 grams de sucre
100 grams de panses

Preescalfeu el forn a 180 graus, i unteu un motllo amb mantega. Barregeu el cafè i la mel, i poseu-hi les panses a remullar. Escalfeu en un pot petit la mantega i la pell de taronja, i quan la mantega es posi ferèstega, treiu-ho del foc. En un bol, barregeu farina, bicarbonat, espècies, i sal. Tritureu la barreja de cafè, mel i panses. En un altre bol, bateu el sucre amb els ous fins que quedi una barreja cremosa. Afegiu-hi el cafè i la mantega. Aboqueu-hi els ingredients secs, i barregeu-los just fins que la cosa sigui mitjanament homogènia (NO ho bateu). Aboqueu la pasta al motllo i enforneu-la de 45 a 50 minuts, fins que la clàssica prova de l'escuradents indiqui que està fet de dins. Deixeu-lo reposar al motllo cinc minuts, passeu un ganivet per les vores, i gireu-lo per a que es refredi. No el talleu fins que sigui fred o s'us espatxurrarà i perdreu tota la credibilitat davant els nous companys de feina!

12 comentaris:

_Xisca_ ha dit...

Segur que quan ho provin te fan fixa :P

Francesc ha dit...

Estic molt content, de veritat, que hages trobat feina novament. M'agradaria molt que aquest nou treball teu fóra definitiu i pogueres desenvolupar-hi totes les teues qualitats. De moment, amb la cuina, segur que els has deixats ben agradablement sorpresoes. Besades... i bona feina.

Glòria ha dit...

Enhorabona per la feina i esperem més detalls!. Vols dir que va sobrar pastís per poder-lo torrar?. Segur que no!

núria alemany ha dit...

hahaha quin post més divertit :)
repeteixo: felicitats!

La cuina vermella ha dit...

Un pastís sexi, per adult... segur que t'has posat a la butxaca a tots els teus companys d'equip. Estimada Mar, això és fer una entrada triomfal a la feina. Enhorabona.

Gemma ha dit...

Molta sort amb la nova feina!!!!!!!!!
Estic super contenta, trobo que és una mena de feina que et va com l'anell al dit :)
I no ens pots donar més pistes sobre el programa? Almens avisaràs quan comencin a emetre'l, eh? ;)
Segur que amb aquest pastís vas fer una entrada triomfant entre els teus nous companys...

Angus ha dit...

Enhorabuena por el trabajo, tan necesario y escaso.
El pastel, una pinta estupenda. Se me ha hecho la boca agua con esa propuesta de tomarlo tostado con foie.

maragda ha dit...

Molta sort i felicitats per la nova feina!
Amb companyes com tu jo també estaria encantada de la vida...
Petons!

Anònim ha dit...

FElicidades¡¡¡¡ estoy deseando verlo
Angeles

Mercè ha dit...

Mar, enhorabona per la feina i molta sort!! Amb aquest pastís de ben segur que te'ls hauràs guanyat! ;) jeje
Petons!

xaro ha dit...

Enhorabona per la nova feina...amb aquest pastís devien quedar al.lucinats!!!!!!!

Marta Padenous ha dit...

...això bé mereix unes copes,no????

Ptnts Wpísima!!!