diumenge, 27 de desembre del 2009

Picasso i el misteri del safrà



Avui a la tarda, aprofitant que alguns museus de Barcelona són gratuïts, me n'he anat fins al Picasso. De fet, més que el museu volia veure l'exposició temporal d'estampes eròtiques japoneses (amb els consabuts pops libidinosos, onades gegantines, i nipons amb membres roccosifredians). I com també hi havia una tercera exposició que mostrava les fotos del pintor durant la seva segona estada a Horta de Sant Joan, doncs hi he ficat el nas. M'ha cridat l'atenció una carta, escrita el 1909, que envia Picasso a Gertrude Stein i Alice B. Toklas, i en la que comenta que "el menjar no és tampoc gaire variat. Cada dia hi ha sopa amb safrà i costelles de be. L'endemà més costelles de be i més sopa. Aquí es cuina amb safrà."

Naturalment, els ulls m'han posat com les tres CIRSAS de les escurabutxaques. Una sopa de safrà? Que hi ha safrà, a les nostres terres? Com seria una sopa picassiana? Però heus aquí que arribo a casa i, per molt que he rebuscat a internet, poques referències al safrà d'Horta de Sant Joan he trobat. Pel que sembla, sí que és cert que en va haver una producció important... fins l'edat moderna. Al 1909, moment de la segona visita del pintor a Horta, figura que ja no se'n conreava. El safrà perviu a la toponímia de la zona donant el nom a un coll, però a les pàgines que he trobat sobre el menjar de la Terra Alta no hi he descobert res més. Hi ha, això sí, la pervivència de la cuina del be, i referències a la clotxa, de la que us en vaig parlar temps enrera. Però el safrà que va tastar Picasso ni hi és ni se l'espera. Pot ser una al·lusió velada i desdenyosa al grup de pintors contemporanis del malagueny que pintaven en tons groguencs? O tal vegada l'autor del Gernika va tastar plats que ara són soterrats en capes i capes de modernitat gastronòmica? Algun lector de la zona ens pot donar una pista per resoldre el misteri?

12 comentaris:

núria alemany ha dit...

hehe quin post més bo! Em decanto per la colla del Safrà, però. De tota manera és molt probable que a Horta cuinessin amb safrà encara que no el produïssin a la Terra Alta; de petita creia que el safrà era una cosa exclusiva de Catalunya, perquè la iaia en posava a tot, i a més és el producte que en Patufet surt a comprar abans d'acabar a la panxa del bou...

FRANCESC ha dit...

M'ha agradat molt aquest post. A casa la meua àvia usava el safrà per a acolorir amb un preciós i saborós color daurat l'arròs. Res a veure amb el colorant groc exagerat que es fa ara amb les paelles valencianes. Salutacions

maragda ha dit...

L'entrada és de MH! Desconeixia per complet aquesta història del Picasso i ni idea de les sopes de safrà a la Terra Alta, a casa de l'àvia gandesana aquesta l'usava moderadament i el torrava ella, i és cert que als llibres de gastronomia terra altenca tampoc en fan esment, quan vagi a Gandesa ja preguntaré a veure si algú me'n dóna raó o n'ha sentit parlar...
També revisaré els llibres i revistes antics que tinc..., encara que no recordo haver llegit res al respecte.
Petons bonica!

Mar Calpena ha dit...

Núria - Se'm passava la dada del Patufet, no la sabia o no la recordava...

Francesc- El colorant groc és una plaga... Sembla que ja no es pugui fer una paella sense afegir-ne, i l'arròs acaba per tenir icterícia.

Maragda- Ei, mira'm-ho (quan no estiguis ocupada amb els elefants ;b ). Petons!!

Margarida ha dit...

Com tothom, m'ha agradat molt aquest post que has fet.
El que no m'agrada gens és aquesta mania que h ha de posar safrà a tots els arrossos. Jo no en poso ni quan faig paella. Amb un bon tomàquet, l'arròs ja agafa un bon color. I si en poso és del natural, no pas aquest colorant de color espantós!
Que tinguis un Bon Any!
Una abraçada.

xaro ha dit...

M'agrada molt aquest post...però no tinc ni idea del safrà. A casa mai s'havia utilitzat gaire i jo segueixo sense fer-lo servir.

Que tinguis un MOLT BON ANY!!!!

Amapola Domingo ha dit...

Feliç 2010 Picassa o Picacha!!

Un petó molt i molt fort!!

muaaaaaaaaaaaaak

La cuina vermella ha dit...

Molta llum per aquest 2010, estimada amiga! Molts de petons i alegries.
Ens encantes, bonica.

Unknown ha dit...

A mi també m'ha agradat aquest post
Bon any!

starbase ha dit...

jo tinc poc sentit de l'olfacte i el safrà mai m'ha resultat molt atractiu per el seu aroma. Es clar que probablement mai he olorat un safrà 'dels bons'.

En tot cas, queixar-se de menjar cada dia el mateix és una veritat universal que no té a veure amb el que menjes sino amb quan ho menjes. Per tant no li tindrem en compte al pintor la seva queixa...

Maida ha dit...

Bon any Mar...
La veritat és que també m'ha agradat molt el post... I el que més m'ha agradat és trobar una lectora amb parents (La Quinta de Luculus) a Gandesa (de fet d'allà prové tota la meva família, excepte la meva mare que ja va néixer a BCN). Quan pugui li pregunto a la meva àvia (93 anys) però no recordo d'entrada cap plat de casa amb safrà...
De la clotxa si en sé més (http://sheworebluevelvet.blogspot.com/2008/09/festa-del-vi-2008.html)

Alfons ha dit...

M'agradaria dir-te allò de "elemental estimada Mar" .. però em temo que haurem d'esperar a un sherlock millor que jo .. amb tot la història és curiosa i si trobo alguna nova pista t'nformaré