dissabte, 1 d’agost del 2009

Una tarda especial



Quan vaig començar aquest blog, n'hi havia ja uns pocs sobre cuina, en català, i uns quants més sobre gastronomia, en castellà. Però el cert és que els models que jo tenia no corresponien ben bé ni al del receptari ni al de la ressenya de restaurants, que són dues coses que estan molt bé però que no fan per a mi, que m'agrada escriure i enrollar-me com una persiana. Jo llegia sobre tot a molts blocaires americans i veia que m'explicaven la cuina des d'una òptica personal i sovint casolana. Alguns eren professionals del tema. Altres es dedicaven a camps tan allunyats com el teatre o la programació, i vivien per tot arreu del món. El nexe comú era, segurament, que cuinar enriquia la seva vida quotidiana, i que ho explicaven a internet. Així que amb el temps em vaig anar familiaritzant amb les seves històries i això em va decidir a començar a explicar les meves.

Han passat gairebé tres anys, i en segueixo llegint la majoria. Us puc dir que el David Lebovitz va fer fa poc un creuer, que la Molly-Orangette acaba d'obrir un restaurant i que l'Adam-Amateur Gourmet és a Barcelona. I ho sé perquè el vaig veure dimarts.

Quan va anunciar que li havien donat una reserva per al Bulli i que vindria a Barcelona, vaig començar a tenir malsons. I si se li acudia seure a Les Rambles a menjar un Paellador podrit? I si no menjaven més que a restaurants cars, menyspreuant les tasques de la Barceloneta? I si se'ls acudia demanar gaspatxo i sangria a tot arreu? Moguda una mica pel meu afany de lluir ciutat, i una mica per la curiositat de conèixer a algú que m'agrada com escriptor (n'he parlat diverses vegades al blog, i fins i tot vaig comprar el seu llibre), li vaig enviar un mail proposant trobada. I dimarts a la tarda vam quedar, ell, el seu nòvio Craig i jo, davant del Caelum, al carrer de la Palla.

La veritat és que anava a la cita amb una mica d'aprensió. Pensava, i si és pensen que sóc una frikifan (tindrien raó, a més)? I si resulta que el tio s'havia empollat tant la ciutat que es pensava que era tonta d'explicar-los res com a guiris ignorants? Però a la que vam entrar a la botiga i ens vam posar a xerrar sobre xocolata desfeta (No, xurros no! Que a Barcelona prenem melindros, ni que siguin estranyament rodons)!) i en vam encarregar una tanda de seguida, seguida per un refill de melindros posteriorment, em va tornar a quedar clar que l'amor pel menjar és una força més poderosa que l'ONU.

Total, que la trobada que jo preveia d'una mitja horeta escasa va acabar durant-ne tres, i amb mi fent de guia pel Call -l'Adam és jueu-, per la plaça Sant Jaume (amb parada tècnica a la Formatgeria la Seu), per Continuarà, una botiga de còmics a Via Laietana, el Mercat de Santa Caterina i fins al Palau de la Música. M'ho vaig passar francament bé, crec que ells també -es van passar l'estona fent-me preguntes- i vaig tornar a casa pensant que, entre les moltes coses bones que m'han donat el blog, els blogs en general, és que m'ha permès conèixer gent interessant i encantadora. Que internet és de vegades un monstre impersonal i banal, però que darrera l'escriptura (o la lectura) d'un blog de menjar s'hi amaguen persones preocupades per plaers molt tangibles, a les que interessa fer la vida millor queixalada a queixalada, i que aquest interès em sembla que sol delatar una actitut vital admirable i noble... Fa uns dies, quan vaig quedar amb unes quantes blogueres de per aquí, em va inundar la mateixa sensació, i crec que en una societat tan cínica com la que vivim, en la que sovint malfiem de tothom i pensem que ningú no obra de bona fe, l'amor per la cuina que professem els amateurs és, estranyament, un cert antídot.

Això sí, com que sóc tonta, vaig badar i no em vaig fer foto amb ells -sort que ells sí que en van prendre unes quantes, que no sé si pujaran. Menda, per una barreja entre deformació, despiste i timidesa, només va fotografiar la xocolata amb melindros. Però tinc aquesta entrada i la dedicatòria per recordar una tarda ben agradable.


5 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Sort en tenim que fessis un bloc on deixar-te anar i escriure!!! Quin plaer llegir aquest post!! I tens molta raó, gràcies al bloc jo també he conegut gent genial!! Gràcies!!

Massitet ha dit...

Txeic, quin post més bonic... M'he emocionat una mica i tot! Tens raó: amb el bloc es coneix gent molt interessant, maca i suggerent.
Per mostra, vos mateixa! ;-)

I te raó la Sara Maria: sort tenim que t'agrada esciure!

Besets!!!

Glòria ha dit...

Així es demostra que la xarxa no té fronteres i que val la pena aprofitar les coses bones que ens dóna, i conèixer gent interessant segur que és la primera. Felicitats per ser tan bona amfitriona de la nostra ciutat!.

Anònim ha dit...

Hello. I apologize for posting in English but my Spanish is very rudimentary. I found your blog from a link here and noticed that you posted in English.

http://www.amateurgourmet.com/2009/08/dinner_at_el_bu.html

I will be traveling to Barcelona in October and wondered if you could provide me with the address for the comic book shop which you visited? Thank you in advance.

Mar Calpena ha dit...

Sure, the shop is called Continuarà and it's in Via Laietana, 29 (near the Born quarter). Here's a map: http://is.gd/2dY35