Paté de campanya (electoral)

És a dir, plé de promeses dubtoses i mitges veritats, però capaç de convéncer a qualsevol de que s'apunti a la causa (en aquest cas, la causa de no menjar carn). Aquest paté, tot i que un xic laboriòs, es prou delicat per servir-lo en un bufet de canapés sobre unes torrades, guarnit amb unes floretes de porradell o unes finíssimes rondaxes de cogombre en vinagre, al més pur estil dels còctels dels anys seixanta.

Tenia ganes d'estrenar un dels llibres de cuina vegana que em vaig encarregar a Amazon, el Veganomicon - el títol més friki per a un llibre de cuina en tota la història de l'edició?- i vaig topar amb aquesta recepta, per a la que en tenia tots els ingredients. Les autores del llibre, que per cert, no ho són del plat (és d'una amiga seva), afirmen que és sofisticat i té una combinació de gustos molt harmoniosa. I, certament, això sí que no és cap promesa de polític en campanya: ahir em vaig haver de retreure per no cruspir-me'l a cullerades d'una sentada. Fins al punt que quan va arribar el vespre -que, recordem-ho, és quan tinc dret al àpat freestyle- vaig untar el paté en un sàndwich de tonyina (i la tonyina, he de dir, estava gairebé de sobres).

Paté de nous i bolets

Ingredients

1 ceba no gaire gran

100 grams de nous pelades

450 grams de xampinyons

3 cullerades d'oli

1 cullerada de vinagre balsàmic

100 grams (mig pot petit) de mongetes cuites.

1 polsim de farigola

1 polsim d'estragó (important, li dóna bona part de la gràcia)

3 alls (dents, no cabesses. La recepta els demana sencers, però jo recomanaria que els tallessiu a dernes, perquè el gust es nota bastant. Això no és dolent per se, però tingueu-ho present.)

Sal i pebre del molí

Netegeu i talleu els xampinyons i reserveu-los. Talleu la ceba a daus i salteu-la a foc mig en una paella gran amb dues cullerades d'oli fins que sigui translúcida (uns cinc minuts). Tireu-hi les herbes i l'all i deixeu-ho coure un minut més. Aboqueu-hi els xampinyons, abaixeu el foc i remeneu de tant. Mentre, passeu les nous per una paella sense oli prèviament escalfada per torrar-les, sense treure-hi un ull de sobre perquè es cremen fàcilment (només en volem intensificar una mica l'olor). Piqueu les nous amb el minipímer, fins que quedi reduïdes a farina. Quan els xampinyons siguin ben tous (uns deu minutets), ajunteu-los amb les nous amb un bol gran, al que també afegireu les mongetes rentades, el vinagre i l'oli restant. Tritureu-ho amb el pímer, corregiu-ho de sal i pebre i deixeu-ho reposar com a mínim una hora abans de servir per a que els sabors es barregin.