dimarts, 3 de febrer del 2009

7 maneres de començar un comentari de text


Diguem-ho obertament: no sé com he de ressenyar el llibre del que vull parlar avui. És un còmic, i és un assaig sobre gastronomia. No sé si adoptar la postura de saberuda de les historietes i fer un discurs per explicar-vos la importància de l'autor i d'aquesta obra en el conjunt de la seva trajectòria, o abordar-ne la part gastronòmica per dir-vos que ja era hora que algú digués en veu alta certes grans veritats sobre el món de l'alta restauració. No, no sé com posar-m'hi. Us deixo amb els set intents fallits de començar aquesta recensió. 

1- Vaig conéixer la figura d'Álvarez Rabo a mitjans dels 90. En un Saló del Còmic de les époques heròiques (és a dir, aquelles en les que les goteres de l'Estació de França malmetien compulsivament l'estoc dels llibrers innocents), un amic es va comprar un llibret que es deia A las mujeres no les gusta follar. Darrera aquest títol epatant, s'hi amagava un dels alegats més feministes, gamberros i refrescants que mai he tingut el plaer de llegir. L'autor, que signava com Álvarez Rabo, afirmava ser dependent a la secció d'esports del Corte Inglés de Bilbao (...)

2- Andoni Aduriz, la gran esperança blanca de la restauració vasca, treu un llibre al carrer per celebrar el desè aniversari del seu multipremiat restaurant Mugaritz. Fins aquí tot normal, previsible, i encara podríem dir que avorrit. El que no ho és tant és que el llibre en qüestió sigui un còmic, i que aquest estigui escrit per Álvarez Rabo, un historietista que va decidir "suicidar-se" creativament l'onze de Septembre de 2002 en protesta tardana pel cop d'estat de Pinochet (...)

3- Malgrat veure com en una de les històries la seva cama dreta és cruspida en un festí canibal -acompanyada de molt de safrà bord, això sí- , Ferran Adrià ha accedit a prologar Los "bajos" de la "alta" cocina, llibre de recent aparició que es defineix com a un "ensayo crítico-patético sobre la Alta Cocina"(...)

4- No us deixeu confondre. Si fullegeu el tebeo que encapçala aquesta entrada, podeu creure que us trobeu davant d'una paròdia oportunista a l'estil de El Jueves, sobre la febre gastronòmica que es viu per aquí. Molt lluny d'això, l'autor -qui afirma haver enllestit el llibre en només quinze dies i a Marina d'Or!- retrata amb una mala bava descomunal els vicis de cuiners, clients i crítics. I ho fa amb una aquarela que és un prodigi de llibertat i economia de mitjans (...) 

5- Si gràficament el món del còmic es pogués mesurar amb un contador, en el que a l'esquerra hi ha la neta línia clara d'autors com Joost Swarte o Hergé, i a la dreta, els d'allò que als vuitanta s'anomenava "línia chunga", com Gallardo o Nazario, Álvarez Rabo faria que l'agulla indicadora es trenqués de tant torçar-se cap a Orient. Però no heu de deixar que la seva aparent marraneria estilística us impedeixi llegir la seva darrera joia, editada per Gourmandia i dedicada al costat més fosc de les cuines. L'autor abandona aquí els seus temes habituals de religió, política i sexe, per tirar amb bala sobre gent com Juan Mari Achak, Panti Santalucía o Martín Brasategui (...)

6- Avui, tan sols una recomanació. Compreu-vos aquest llibre (...) 

7- El món del còmic és plé de pesats que ens expliquen allò que s'ha vingut a anomenar "llesques de vida", és a dir, narracions naturalistes sobre la seva quotidianitat amb tant d'interés i sabor com un tros de pa bimbo. En el llibre que ens ocupa, més que llesques, el que tenim es un cap i pota dels més contundents (...)

Com que no sé si me n'he sortit d'explicar-vos res, us linko a dues veus molt més autoritzades que la meva que ja han parlat a la xarxa d'aquest títol:

Des de l'òptica gastronòmica-  Gastronomía gamberra

Des de la visió comicaire -  Vuelve Álvarez Rabo

8 comentaris:

Sara Maria ha dit...

He pres nota de la recomanació

La cuina vermella ha dit...

Bonica, hem llegit atentament, ara només queda comprar-nos un exemplar i fruir-lo.

Anònim ha dit...

A la llista de la compra :)

Angus ha dit...

Muy apetecible. Yo lo conocí por una reseña que hizo otro blog de cocina que sigo: Pisto y No Pisto:
http://www.pistoynopisto.com/index.php/2008/12/13/los-bajos-de-la-alta-cocina

Mar Calpena ha dit...

Jeje, hauré de buscar la manera de demanar-li royalties a aquest paio o que em convidi al Mugaritz (que consti que aquest llibre NO és còpia de premsa!)

starbase ha dit...

Quina bona pinta!

Mar, ja que considero aquest bloc teu un lloc central del blocairisme gastronòmic (baix) català...

Perqué no el fem servir per quedar a Girona els que pujem (o baixem) al fòrum gastronòmic? Una quedadeta per dinar o així, no?

xaro ha dit...

Jo també prenc bona nota de la recomanació, i sí, fes-te pagar un munt de royalties o un bon sopar!!!!!

Sara Maria ha dit...

Vaig prendre nota i ja el tinc!! Es molt bo... Gracies per les teves recomanacions!