dilluns, 1 de setembre del 2008

"Comfort food"

Un blocaire que conec i al que llegeixo sovint -però que no té res a veure amb la gastrosfera- feia avui una reflexió que subscric. Deia l'Álvaro Pons que Déu ha de ser un senyor amb força mala llet per fer coincidir l'u de Setembre amb un dilluns. No puc estar més d'acord. Això sí, tinc el lleu atenuant que en el meu cas no és pot parlar de reentrée perquè aquest any ni tan sols hi ha hagut sortida. El meu viatge ha estat l'aire acondicionat i el parquet, aquest parquet maleït i sisifià, instal·lat per una rata de cloaca inepta (que per més INRI he de veure a la feina), i que demà encara ha de venir a reparar un professional, de qui espero que, com a mínim, allisi tota la colla de Puy de Dômes i Tourmalets que tinc a la sala d'estar [NOTA: Malgrat tot estic orgullosa i em sento molt afortunada de tenir el meu pis]. Així que aquesta tarda tenia jo els ànims com correspon a un dilluns, u de Setembre, malgrat m'he esforçat a començar el dia anant a nedar -ja veus tu, el Michael Phelps- i m'he estrenat com a "tupperista" amb les restes d'una senyora sípia amb mandonguilles. Per això, quan he arribat a casa, tenia ganes de cuinar alguna cosa que em confortés, que seguint aquest concepte tan anglosaxó del "comfort food", conformés un àpat senzill, casolà i consolador. I a ser possible, que em servís per a la carmanyola de demà.

No sé quin seria l'equivalent d'aquest menjar en la cuina catalana. La Wikipedia ho defineix com a un menjar que evoca familiaritat, seguretat emocional i tranquilitat. Per a mi, això vol dir quelcom cuinat a foc lent. Hi ha una recepta molt senzilla, que no sé ni d'on vaig treure, que era idònia i per a la que a més tenia els ingredients. Tal i com jo la vaig coneixer originalment, està pensada per a cuinar-se amb un "slow cooker" o "crockpot", i ja us la vaig explicar abreviadament. A veure, no abogo per buscar el consol en el menjar (ni en l'alcohol, ni en les escurabutxaques, ni en els blogs de gastronomia, ni en...) però sí que és cert que hi ha aliments que ens fan sentir més "a casa", a manca d'una expressió millor. De vegades, és simplement pa amb oli i sal. De vegades, és quelcom guisadet, com el que avui estic preparant, on poder sucar pa, lluny d'allò que de vegades he sentit qualificar com "menjar de puta" (amb tots els respectes a les putes, que me'n mereixen més que molts altres colectius professionals), és a dir, lluny del fast food menjat a peu dret, de pressa i directament de l'envoltori. Perquè avui és u de Setembre. Dilluns. Reentrée. Però ningú no m'estafarà gaudir de casa meva, de la meva gata carinyosa, de la meva cuina, i del meu...

Pollastre indi a la taronja

Ingredients

2 pits de pollastre ben macos o mig pollastre a talls
1 pot de melmelada de taronja amarga
3 cebes
1 cullerada i mitja de mantega
1 cullerada i el que es vulgui de curri
Sal, pebre, oli de girasol.

Mètode de l'slow cooker: Poseu el trasto a escalfar. Talleu el pollastre -si són pits- a daus, curant de tenir a ma una gata agraïda i guapa per donar-li els retalls sobrers. Paseu-lo per la paella fins que quedi una mica dauradet. Mentre, talleu la ceba a cups, però grandeta (imagino que hi ha un nom técnic en francès, però ara no em vé de gust buscar-lo). Distribuiu el pollastre al fons de l'olla, salpebreu-lo, poseu-hi la ceba a sobre, la melmelada i el curri. Tapeu-ho i deixeu que cogui quatre hores en "high" o vuit en "low".

Mètode normal: Com abans, però poseu-ho en una cassola, millor de fang o una cocotte i afegiu-hi una taça d'aigua. Tapeu-ho i coeu-ho a foc lent fins que el pollastre es desfaci o desenganxi de l'os. Remeneu-ho de tant en tant, quan facin anuncis a la tele.

Pa, arròs i/o unes patatetes us faran bona companyia. Aquest és el típic plat que podeu servir quan hi ha convidats (també és pot fer amb ànec) i semblarà que us hagueu matat a la cuina. Tot i això, no dubteu a preparar-lo si esteu sols. Ni que només sigui per la data, segur que us heu guanyat un bon plat de "comfort food".

4 comentaris:

xaro ha dit...

M'agrada molt el pollastre amb curri, jo el faig amb poma o suc de tronja però amb melmelada no l'he provat mai, el provarè!!
Es un plaer llegir-te!!!!!

Gemma ha dit...

Veig que ets de les que s'agafen la reentrée amb bon humor :) Millor!
Clar que amb un tupper de sipia i un sopar com aquest, fins i tot jo m'apunto a fer unes piscines el matí, eh? ;)

Unknown ha dit...

El fin de semana probé el plato, preparado en olla normal, y quedó muy bueno de sabor, pero el pollo estaba un poco reseco. He de probar a dorar el pollo, retirarlo de la olla, preparar a fuego muy lento la salsa, y añadir el pollo otra vez cinco minutos antes de servir, justo para que coja un poco de temperatura.

Mar Calpena ha dit...

Me alegro de que te gustara, aunque siento que quedara un poco reseco. Seguro que con unos pocos cambios la próxima vez quedará perfecto.