dilluns, 12 de maig del 2008

Galetes impreses "Lorem Ipsum"


Fa unes quantes setmanes la Cristina, de Vida Culinària, ens va proposar un invent força atractiu: Un motlle per a galetes personalitzable, en el que es podia canviar la "marca" de la galeta mitjançant un mecanisme similar als dels segells de goma. A mi em recorda als vells jocs d'imprenta que m'havien portat els reis algun any, i que sempre acabaven quan es perdia la lletra C. Uns quants blocaires i afins vam fer una comanda d'aquest estri. Fins ara no havia tingut ocasió de provar-lo, i m'ha passat una cosa ben tonteta: quan havia de decidir quin missatge marcava al foc de les meves galetes, no se m'ha acudit res d'enginyós. "Baixa gastronomia" no hi cabia, ni hi havia prou lletres "a"; he pensat a posar "ACME", com la marca de la dinamita dels dibuixos animats, però tampoc no em convencia.

Gràcies a Déu, que és una senyora molt simpàtica, algú en tota la història de la humanitat ja havia patit abans que jo aquesta publemàtica indeciso-tipogràfica i per això existeix el text fals que s'empra en disseny, arts gràfiques i premsa escrita quan s'ha d'omplir un forat en la maquetació d'una pàgina. Aquest text, que està escrit en un llatí d'estar per casa, comença amb la frase "Lorem ipsum dolor sit amet", que és un aiguabarreig de paraules d'una obra de Ciceró. Si us interessa saber-ne més, la Wikipedia en parla i a la xarxa també en podreu trobar generadors que satisfaran totes les vostres necessitats de text de pega. Com que la Cristina, que és la que va descobrir el motlle, és dissenyadora gràfica, tot quadra. I amb Lorem ipsum m'he quedat.

A continuació, la recepta de les galetes, i a sota, les instruccions del fòtil, que ja sé que vaig prometre traduir de l'alemany fa la tira (sento el retard). Hi he afegit algunes indicacions meves, fruit de l'experiència de provar-lo. La font de la recepta és el llibre "How to cook everything", de Mark Bittman.

Galetes de sucre "Lorem Ipsum" (queden com les daneses de la caixa blava, i engreixen més o menys!)

Ingredients (per a unes 36 galetes)

400 grams de farina
200 grams de mantega
1 taça de sucre (el meu era moreno)
1 ou
1 cullerada de llet o brandi (si cal)
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
1 polsim de sal
1/2 culleradeta de llevat

Una hora abans de començar, treieu la mantega de la nevera. Quan sigui tova, talleu-la a cups i barregeu-la amb el sucre fins que quedi tot integrat. Afegiu-hi l'ou (sense la closca, òbviament). A un altre bol, barregeu la farina, el llevat i la sal. Aneu afegint la part de la farina a la part de la mantega. Si la cosa queda molt seca, mulleu-ho molt lleugerament amb la llet o el brandi (a mi no m'ha fet falta). Per últim, aboqueu-hi la vainilla. Feu que tot plegat quedi integrat. Incís: Si no voleu fer totes les galetes d'una tongada, ara és el moment de repartir en bosses de plàstic de congelador la pasta que no penseu coure. Jo només n'he fet un terç i me'n queden dos mes per a qualsevol tarda tonta. Només caldrà que la deixi descongelar una horeta abans de procedir. Final de l'incís. Emboliqueu la pasta i poseu-la a la nevera un mínim de dues hores i un màxim d'un dia sencer.
Passat aquest temps, preescalfeu el forn a 200º. Munteu el trasto (trigareu uns minutets) o procediu amb un motllo de galetes normal i corrent. Enlloc d'engreixar una safata de forn, que és una tècnica de perdedors, talleu trossos de paper de forn de la mida de les vostres safates. Amb un corró, aixafeu la pasta sobre el paper de forn fins que quedi d'una alçada com d'un quart de centímetre, i talleu-ne la forma desitjada. Aixequeu les vores i seguiu tallant. Procureu que les galetes us quedin un xic separades, perquè tot i que mínimament, creixen una mica en coure's. Transferiu el paper a la safata, i enforneu-ho de 6 a 12 minuts. Ara direu, "Si, home, i no podies donar una mica més de marge, encara? Què he de fer, estar pendent del forn, tot el temps?". Doncs, sí, precisament això és el que heu de fer a partir del minut sis. Cada forn és una història, i us interessa que les galetes quedin cuites (amb les vores torradetes), però no cremades. I la finestra és molt petita. Un cop les tingueu, treieu-les i deixeu-les refredar, si pot ser, sobre una reixeta.

Instruccions

1) Treure la sujecció i deixar anar la guia d'impressió de les lletres.
2) Treure les lletres de la matriu (NOTA: tingueu una bossa de plàstic transparent a ma per guardar-les, i una tisora de les ungles per polir les rebaves rebels), de manera que les lletres, els números i els símbols quedin lliures.
3) Poseu les lletres una darera l'altra i en ordre invers com si es tractés d'una imatge d'un mirall a la guia d'impressió, fins que quedi la paraula triada (4).
5) Torneu a muntar la sujecció i encaixeu la guia d'impressió en els sortints que hi ha a tal efecte (6).
7) Ara el segell torna a estar complet.

Cal que la massa faci uns 3-4 mm d'alt. Empenyeu el segell sobre la pasta i estireu. Premeu la premsa superior sobre una safata folrada amb paper de cuina -ja us ho deia jo- o un silpat

7 comentaris:

Dagmar ha dit...

Hi, and thanks for visiting my blog :-) Have a nice day!

Sara Maria ha dit...

Gràcies per la traducció. Les galetes fan entrar una gana...

Gemma ha dit...

Mar, t'han quedat perfectes!
A la Crisitna segur que li agradarà la paraula que has posat :)
Jo encara no he estrenat l'estri... Vull fer les galetes amb les meves nebodes, però entre elles i jo tenim molts problemes d'agenda i no hi ha manera de trobar un dia que ens vagi bé a tots... Però ja ja tinc clar quina paraula posarem: AINA i OLGA, que és el seu nom:)
Moltes gràcies per traduir-nos les instruccions, que nosaltres no sabem alemany!

Mar Calpena ha dit...

Dagmar: Thank you! I really enjoy your blog

Sara Maria, Gemma: De res, noies. De fet, el motlle va molt bé perquè les galetes es desenganxen de la resta de la pasta perfectament. Si voleu escriure un text més llarg, haureu d'agafar la guia llarga i treure la forma quadrada.

La cuina vermella ha dit...

Maaar! Guau, que xules t'han quedat, ets una crack de la tècnica galetera! Aviat les farem!

Anònim ha dit...

Hola Mar!!!!...Moltes gràcies per la traducció...t'han quedat genials...i si dius que engreixen...aixó és sinònim de que estan bonissimes!!!...jejeje..
Petunets,
Eva (terrassa)

Pere ha dit...

uhm... tenen molt bona pinta!!!
La Cristina ja ens ha passat l'invent, pero encara no l'hem pogut fer servir :(