dimarts, 14 d’agost del 2007

Bruschetta de figues i pernil

Ja ho vaig dir poc abans de marxar que el descobriment d'aquest estiu han estat les figues. Al post anterior us parlava de la coca amb pernil que vaig menjar a l'Olives de Las Vegas, però abans d'anar-me'n ja havia disfrutat d'un plat semblant, que vaig treure del blog Chocolate&Zucchini. M'encanta com la dolçor de les figues i el salat del pernil i el pesto s'enfatitzen uns amb altres, creant un plat contundent però lleuger, ideal per menjar-lo a l'estiu amb un gotet de vi blanc i moltes hores de dolce far niente per endevant.
Avui he volgut repetir, preparant la mateixa recepta de memòria i canviant els panets per pà de bruschetta que vaig trobar d'oferta al Lidl. Us passo la recepta, però us recomano que ajusteu sense por les quantitats segons us convingui.

Bruschetta de figues i pernil

Ingredients (per persona)

1 tall gros de pà de pagés
3 figues
Formatge de cabra o mozzarella
2 cullerades de pesto preparat
Unes fulles d'alfàbrega
Sal i pebre

Agafeu la reixeta del forn i poseu-la sobre una taula de tallar per treballar, així us estalviareu d'haver de fer equilibris amb les bruschettes a l'hora d'entrar-les al forn calent. Preescalfeu el gratinador.
Unteu una cara del pà amb el pesto, cuidant de no agafar cullerades gaire olioses (deixeu l'oli al fons del pot). Renteu i talleu les figues a quarts i poseu-les sobre el pà. Intercaleu-les amb el formatge tallat a miques o untat. Salpebreu-ho. Cobriu-ho amb el pernil.
Gratineu-ho entre cinc i deu minuts, fins que els pernil comenci a estar torradet i el formatge un xic desfet. Guarniu-ho amb les fulles d'alfàbrega.

3 comentaris:

manuel allue ha dit...

Un altre enemorament (encisament?). Amb una mai confesada debilitat pel pesto "amb el que sigui" o amb el que calgui, l'equilibri esplèndid entre el pernil i les figues (tan sols m'havia atrevit a fer uns entrepans amb figues filetejades i pernil), la teva bruschetta em sembla magistral.

Mar Calpena ha dit...

Bé, no és meva (és de la Clotilde Dussoulier, la de Chocolate&Zucchini), però sí que és deliciosa... Qualsevol dia li poso pesto al café!

Anònim ha dit...

Tens de menjar un dia sindria amb mortadela.. ja m´ho dirás