dimecres, 28 de març del 2007

Per un plat de llenties (II)


Habemus llenties!

En rigoròs directe, aquí les teniu treient fum davant del portàtil. Han quedat tan bones com les recordava... Al final només hi he tirat la cansalada, perquè l'os de pernil començava a tenir canes.

Única advertència: Posats a criticar-ne el resultat, potser m'han quedat un xic clares. Però només un xic insignificant, i a més aquest és un detall fàcilment controlable de cara a properes repeticions de la jugada.

Estan suaus, terràquees, calentones. Un rajolinet de vinagre i queden perfectes per escalfar-se en un dia fredot. Just el que volia jo avui.

3 comentaris:

manuel allue ha dit...

Molt bé el de las llenties "terràquees". M'ho apunto.

Salut.

Anònim ha dit...

per espessir les llenties pots triturar-ne un parell de cullerades (si hi afegeixes patata encara millor) i incorporar la trinxada a la olla. mai falla.

Mar Calpena ha dit...

El cert és que al dia següent, després de passar la nit fora de la nevera, les llenties ja no estaven tan claretes.
Gràcies a tots dos!