dimarts, 27 de febrer del 2007

Raviolis de bolets

L'Eva és una de les meves companyes de feina. Però no és només això, és una amiga de debó, amb qui compartim molta gent (del passat, del present, i espero que del futur), història laboral (damnificades de l'aire condicionat de Grupo Zeta, uniu-vos), i interessos. Entre ells, la cuina.
Nota pel jefe: si per casualitat estàs llegint això, només ho fem fora d'hores d'oficina! A la feina treballem i callem, sense pensar en altra cosa que en el bé de la nostra gloriosa empresa. Ha colat?
L'Eva cuina unes llenties que tota l'editorial ha anat copiant, i el seu senyor nòvio prepara una truita de patates de les que s'han de menjar de peu i aplaudint. Jo la torturo a diari amb les coses que perpetro als meus fogons, i li explico tota idea culinària que em passa per la neurona.
Fa unes setmanes, em va donar per fardar d'haver fet raviolis de trompetes de la mort seques, que havia comprat a la Boqueria. No sé si no li vaig arribar a expressar prou bé que és una el·laboració a parts iguals gustosa i emprenyadoreta, o que l'Eva és més valenta que jo, però el cas és que li han regalat un sac de bolets secs i li vé de gust provar-la. Així que per a ella i per a tots vostès, heus aquí la recepta, adaptada del llibre How to cook without a book, de Pamela Anderson.
L'autora, que després d'anys i panys de sentir conyetes respecte al seu nom deu tenir l'enginy força esmolat, ha inventat la tècnica de transformar els wontons sense coure que venen als supermercats dels xinesos en pasta italiana preparada per farcir. Imagino que la seva idea també es podria dur a terme amb làmines de canaló de les que no necessiten cocció, però no en puc donar fe. Com sempre passa amb la pasta fresca, val més preparar-los just abans de menjar-los, i si voleu posar-hi alguna salsa, cal que la prepareu abans (tot i que un raig d'oli extra verge, una mica de parmesà i potser un parell de fulles d'alfàbrega fan més que el fet).

Raviolis de bolets

Ingredients (per a 4 persones, uns 24 raviolis)

Un paquet o dos de pasta de wonton, descongelats.
Una mica de farina, per empolsinar el marbre de la cuina.
30-40 gr. de bolets secs
2 dents d'all pelades, sense el nervi
150 gr de xampinyons tallats a dernes
2 cullerades d'oli d'oliva
1/2 culleradeta de farigola seca
Sal i pebre negre
1 terrina de ricotta o més o menys, 3/4 de got de formatge de cabra esmicolat
1 ou.

1. La primera operació que cal fer és assegurar-se que el marbre de la cuina està net i sec, i preparar la farça dels raviolis. Si hi ha pressa, es poden posar els bolets secs dins d'una tassa o got de pyrex o porcellana que aguanti la calor dins d'aigua bullint fins que es posin tous, però si teniu un dia i mig per perdre i us en recordeu de posar-los en remull amb antelació, també quedaran tous. Us ho feu com us ho feu, escorreu-los ben bé (reservant el líquid sobrer per aromatitzar un brou o una salsa en un altre moment) i passeu-los pel túrmix barrejats amb l'all. Afegiu els xampinyons i tritureu-ho altre cop.

2. Escalfeu l'oli en una paella de mida mitjana. Quan començi a brillar, tireu-li la barreja de bolets , la sal, el pebre i la farigola. Salteu-ho fins que tot el líquid s'hagi evaporat (uns cinc minuts). Passeu-ho a un bol i afegiu-hi el formatge (fora d'aquest context jo no suporto la ricotta, per insípida, però aquí no queda malament...). Controleu el punt de sal i espècies. Tireu-hi l'ou i reserveu-ho.

3. Feu bullir aigua en una cassola no gaire profunda, amb sal, un raig d'oli i -si la teniu a ma- una fulla de llorer.

4. Enfarineu lleugerament el marbre de la cuina i repartiu-hi sis embolcalls de wonton. Poseu una cullerada de farça al centre de cada un. Suqueu l'índex (oi que us heu rentat les mans, marranos?) en un got d'aigua i passeu-los per tota la vora de cada wonton.

5. Tapeu-los amb un altre wonton, i intenteu segellar-ne les vores perque no quedi aire dins. Compte, són fràgils! Transferiu-los a una safata o a una reixeta.

6. Bulliu-los de vuit en vuit durant tres minuts, remenant-los suaument al principi per a que no s'enganxin entre ells. Se sap que estan cuits quan la pasta que hi ha sobre la farça s'ha tornat translúcida. Serviu-los amb una miqueta del líquid de cocció i la salsa.

Notes: Jo vaig fer tota la recepta amb trompetes de la mort seques. Però com que no me'n recordo de quantes n'havia comprat, escric les quantitats canòniques. Més val anar coent els raviolis i anar-los servint sobre la marxa que bullir-los tots de cop o esperar a que estiguin tots llestos, perquè en el primer cas s'enganxen o es desfan i en el segon queden freds.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Mar. Acabo de descobrir el teu blog i la veritat és que ja m'hi pots considerar enganxat! I jo hauria d'estar dormint!! De debò, hi he arribat per casualitat però m'ha agradat molt (també m'he estat mirant mcalpena.tk i m'ha agradat molt tb). Doncs res, ja t'aniré llegint!

Mar Calpena ha dit...

Doncs encantada! El meu blog personal està hibernant des de fa dos anys, però tinc plans de tornar-lo a engegar des de blogspot un dia d'aquests... Separat, aixó sí, del de cuina i gastronomia. Fins aviat i gràcies.

Roser Alonso ha dit...

...gràcies, gràcies, gràcies!, buscava com una boja una recepta de raviolis amb bolets!! Jo els faré amb barreja de bolets secs i pasta feta a casa!