De Baixa gastronomia a Una o dos copas

Aquest és un post especial. Aquest Nadal va fer vuit anys que vaig començar aquest blog. Vuit anys comença a ser molt de temps, i a fe que la meva vida ha canviat força des de que el vaig començar. En aquell moment, érem quatre gats els que escrivíem a internet de gastronomia, i l'atenció que els mitjans dedicaven al tema era infinitament menor. Vull pensar que el que jo i altres hem escrit en aquest temps ha contribuït d'alguna manera a divulgar i fer més estimada la gastronomia. El cert és que si no escric en aquest blog de manera regular en bona part és perquè he reconduït la meva carrera professional cap al periodisme (recordem que vuit anys enrera, n'estava allunyada), i en particular cap al gastronòmic, i això em permet escriure del tema amb regularitat, i que em paguin per fer-ho. En aquests temps han brollat blogs i espais als mitjans, i tot i que amb la proliferació ha sorgit molt de contingut trampòs, dolent o, com a mínim, oblidable, sóc optimista respecte al futur.

Però el fet és que no només ha canviat el paisatge comunicatiu, sinó que ho he fet jo mateixa com a persona i escriptora. Hi ha temes que vaig tocar aquí als principis del blog -com ara, la mala qualitat general del pa a les ciutats- que ara ja estan plenament incorporats i fins i tot superats en el debat col·lectiu. I els meus interessos també han canviat. Mirant enrera, quan vaig començar a escriure centrava molt l'atenció en tonteries anecdòtiques que corrien per la xarxa o era molt més indiscriminada a l'hora d'assajar receptes, en part perquè quan vaig començar no sabia cuinar ni mica i tot em semblava fascinant i compartible. Encara m'agrada escriure sobre gastronomia (no, no li posem més suspense: no tanco Baixa Gastronomia, malgrat seguiré publicant-hi només esporàdicament), sinó que n'obro un de nou. Els que m'heu llegit habitualment sabeu que em fascina la cocteleria i que fa dos anys vaig fer-ne un curs professional. Des d'aleshores, he anat escrivint del tema en uns quants llocs, però el que va començar com una part més del meu amor pel menjar i el beure ocupa ara molt més del meu interès. Ras i curt: els còctels em fascinen, i els vull dedicar més atenció.

És per això que neix Una o dos copas, on espero poder anar volcant i explicant tot allò que he après de còctels i destil·lats aquests anys, i comunicar-vos el meu entusiasme per un camp que té una història interessantíssim, un present que viu una edat d'or, i un futur del que en vull formar part. M'hi acompanyeu?