dilluns, 7 de juliol del 2014

Entrevista a la Iaia. Sí, la de les putes receptes. Cardeu atenció!



Hi ha una regla no escrita que diu que, entre els blogs de gastronomia, els que es dediquen a explicar receptes són un niu de bon rollo, cuquisme i felicitat; mentre que els que parlen de restaurants són un aplec de haters, bronques i polèmica. Com tots els tòpics, no és ben be cert, però, també com tots els tòpics, sí que té un substrat de realitat. Per aquesta raó ha cridat tant l'atenció l'irrupció fulgurant de Les putes receptes de la iaia, un blog dedicat a ensenyar a cuinar que aplica la màxima castellana de que "la letra, con sangre entra" i que es deixa estar de tonteries a l'hora d'explicar conceptes culinaris. Així que voleu aprendre a fer receptes tradicionals i no gaire complicades, i, potser, rebre un o dos calbots, no deixeu de visitar-la. Fa poc li vaig enviar una entrevista per mail, i aquestes són les respostes que m'ha donat:

- On es diu i on viu la iaia de les receptes? Li puc preguntar l'edat?

-A mi a casa sempre m'han dit iaia. Carda tants anys que em diuen iaia que m'he quedat amb el sobrenom. I els anys... sí, pots preguntar-los, es clar. Diferent és que t'ho contesti. Però preguntar, pots.

- Per què va començar el blog? Pels seus néts? O és que està pensant a fer un llibre?


El meu nét és una mica garrulo, i no en té ni la més reputa idea de cardar res de profit. Jo no sé pas què en cardarà de tot aixo, a saber. Quin penques que està fet.


- Escolti, la meva padrina no renegava tant! Vostè no és la típica iaia que demana que els néts parlin bé. Per què?

Jo sempre he exigit que a casa meva els meus néts, fills, i la marequeelsvaparir a tots plegats parlin bé. Hi ha una cosa que el meu Antònio sempre deia i que és ben certa: "tu carda el que jo et digui, no el que jo faci". Doncs això, que s'apliquin el cuento, joder.

- Per què les àvies i les mares fan servir unitats de mesura com "un rato", "una mica", "la farina que admeti"? Que els agrada liar-la?

Collons, perquè la cuina és conèixer cagant-la, és experimentar, és provar... mira't un percebe per exemple. Has vist mai com són? Semblen una puta cigala de pebra! I el més fort, és que només s'en menja la part de dintre! Això vol dir que algú -qui probablement tenia una gana de collons-, va espavilar-se a treure profit a aquella merda salada. Un ha d'innovar collons, sentir a la puta cuina!


- Vostè creu en la vitro? I en la gastronomia molecular? Què li diria a Ferran Adrià?

Anem per parts: la vitro sí que la conec, i et puc dir que és una de les merdes més grans que hi ha ara com ara. Jo ja sé que queda molt maca, però collons, les coses de cuinar són per cuinar, no per fer bonic. Per fer bonic ja es van onventar els quadros, collons.
Lo segon no en tinc ni puta idea de què és, i al Ferran Adrià li diria que s'arreglés una mica la tofa del cabell, que no passa res per ser calvo, però cony, no cal dur la resta de pèls d'aquella manera.

- Vol afegir res més?

Ala, això quan ho cobro, jove?

1 comentari:

Ruben ha dit...

Boníssim, Mar, i collonut, iaia!